iconografia
Venus i cupido, Bronzino
Venus: Porta la poma de la discòrdia. Cupido: ales, fletxa
Colom de venus (tant atribut de la pau com de venus)
La flor de venus, el mitto.
El quadre és una al·legoria de la luxuria, com ho sabem? Mirant la resta d’al·legories:
Màscara:simbolitza el teatre.
Figura jovial, al·legre, amb peus encadenats.
Figura d’una jove, hermosa, delicada, galant, amb les manscreuades, porta un rusc de mel, i a l’altre banda té una cua de drac i sostè un escorpí. Parla de l’engany.
Figura d’un personatge estirant-se els cabells arrissats: al·legoria negativa. Si és femenina, representa l’enveja. Si és masculí, representa la gelosia.
A d’alt:
Cronos. Al·legoria del temps. Se’l representa ancià, amb ales i porta un rellotge de sorra o una dalla. Està demostrantl’engany, l’acte de luxúria.
Figura de la veritat. La veritat és filla del temps, és una màxima llatina.
Per això Panofsky el defineix com al·legoria de la luxuria, per tots els elements de l’amor, l’engany, l’adulteri...
Escultura de Bernini.
És un elefant. A sobre porta un obelisc. No ho crea ell, sino que és un jeroglífic de Colona. L’obelisc és la ciència. Ve a dir que la sabiesa necesitauna persona forta, segura, convençuda. És un retrat del papa, presenta al papa com una persona capaç de dominar la saviesa.
La recuperación de la ciudad de la bahía de todos los santos en Brasil
Decorava el palau d’estiu de Felip IV, al retiro. Sèrie de 12 cuadres. Es representa com els espanyols recuperen Brasil en contra de les colonies holandeses. Representa l’escena de rendició. 1r terme, onestàn els ferits, part més humana. 2n terme, on els soldats es rendeixen.
Apareix Felip IV. Li estàn col·locant una corona de llaurer. A banda i banda està el primer ministre el conde Duque, i a l’altre Minerva, deesa de la Guerra. Al pintor no se li acodeix això, sino que aquesta composició és un emblema. Forma part de la cultura simbòlica de l’època moderna coronar al governador i posar abanda i banda 2 figures. Emblema de alciato. Es reinterpreta i contextualitza en el moment.
L’enterrament de la Verge María
1. Etapa descriptiva: El protagonisme està en les figures de al terre. Estàn enraviadas. És el cos mort de la verge María. Representa un incident al enterrar-la, per això els apòstols estàn enraviats i tristos. Això no es troba a la bíblia, s’ha de consoltar els evangèlicsapògrifs. No són considerats evangelis, però l’esglèsia no els prohibeix, ja que són minoritaris. La vida de la verge apareix als evangelis apògrifs.
2. Etapa analítica (documentació literària): Els apòstols porten a la morta María i el feretre és agradit per un jueu, que intenta tirar-la a terra. Atentat, que no creu en Dèu. Pasa un miracle, i es queda amb les mans enganxades al feretre. Apareixun àngel, i li diu que fins que no tingui fe, no es deslligarà. Es diu el jueu Jafoníes. Més que l’enterrament, es representa la conversió de Jafonies.
3. Etapa interpretativa: Es situa en un hospital, ja que lo que et dona la vida eterna és la fe cristiana i guareix l’ànima. Però, a Bolonia va haver un moviment antisemític en el s. XVI, per això també es representa la conversió del judeu.
Lesfiladores, Velàzquez, 1657
1. Fase descriptiva: Hi ha 5 dones que estàn filan. (Fins els anys 50 del s.XX, es va considerar una escena costumista. 2 historiadors es van donar compte que era un tema mitològic. Don Pedro de Arce va encarregar aquest cuadre. Al morir, en el seu inventari conste una faula d’Aracne. En el moment de l’encàrrec, se sap que és mitològic).
2. Fase Analítica: Llibred’ovidi, les metamorfosis competició entre Aracne i Minerva o Atenea, deesa de la Guerra. Aracne representa el rapte d’Europa. Atenea castiga Aracne perque s’ha atrevit a mostrar el rapte del seu pare Zeus. És representa el moment del càstig, Atenea alça la ma. En el teixit del fons que pinta Aracne, representa el rapte d’Europa que va pintar Rubens. Però hi ha 3 dones més. Són al·legories de les...
Regístrate para leer el documento completo.