Idealime platonic

Unitat 2. L'idealisme platònic

1. La Grècia del segle IV a.C. Plató i la seva obra.
La Guerra del Peloponès comportà la victòria dels espartans sobre els atenesos. Els vencedors imposaren un règim tirànic (govern
dels Trenta Tirans).Plató, que es platejava l'activitat política com el seu gran objectiu, quedà decebut per la condemna a mort de Sòcrates i abandonà l'interès per participarpersonalment a la política i es dedicà a qüestions més teòriques.
Plató fundà l'Acadèmia, centre d'ensenyament organitzat a on s'impartia matemàtiques, astronomia, política i filosofia. La finalitat de L'Acadèmia era la formació de governants, i com a institució va tenir molts segles de continuïtat.
Plató va ser el primer filòsof de qui tenim obres senceres. Aquestes nombroses obres les escrigué enforma de diàleg. La producció platònica s'agrupa en quatre períodes, dels quals citem les principals obres:
Època de joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, ...
Època de transició: Gòrgies, Menó, Cràtil, ...
Època de maduresa: Fedó, El banquet, La República, Fedre.
Època de vellesa: Teetet, Parmènides, El polític, Timeu, Les lleis, ...

Aquesta producció, iniciada sota lainfluència de Sòcrates i finalitzada amb
una revisió i crítica de les pròpies teories.
El pensament platònic es veu influït pels següents filòsofs:
Heràclit. Del món sensible, en canvi continu, no podem tenir vertader
coneixement.
Parmènides. Existeix un món intel•ligible, etern, immutable i cognoscible.
Sòcrates. Recerca de les definicions universals dels termes ètics.
Pitàgores. Interès per lesmatemàtiques, immortalitat i reencarnació de
l'ànima.



2. La teoria de les Idees
La teoria de les Idees o Formes (eîdos) és alhora una teoria sobre la
realitat (ontològica) i sobre el coneixement (epistemològica), que impregna
tot el pensament platònic.
Segons Plató hi ha un altre món més enllà del món dels objectes físics, aquest món és més real, constant i universal que el món canvianti particular captat pels nostres sentits. Aquest món de les Idees és l'únic que ens aporta vertader coneixement, doncs l'altre tan sols ens dona suposicions i creences.

Les Idees o Formes o Essències són entitats eternes, universals (no
particulars), absolutes (no relatives), immutables (no canvien), úniques (a
cada terme general correspon una sola Idea), simples (no tenen parts) iindependents del món de les coses. Aquestes Idees són més reals que les
coses particulars, tenen una existència separada de les coses particulars, i
només es poden conèixer amb la raó, no amb els sentits.

Cal remarcar que la teoria de les Idees te un caire lògic, quan identifica les
idees amb els conceptes generals, però també un caire metafísic quan
afirma l'existència real d'aquestes Idees. No caloblidar que els conceptes
no existeixen a menys que la ment els concebi, però Plató negava que això
passés amb les Idees.
Plató va distingir dos móns, el món sensible, el de les coses, el de
l'aparença, i el món intel•ligible, el de les Idees, el de l'autèntica realitat.
Aquest dualisme ontològic es continuarà en altres aspectes, com els dos
tipus bàsics de coneixement i les dues parts del'ésser humà. La relació
entre els dos móns, entre les Idees i les coses, l'explica Plató mitjançant els
conceptes de participació i d'imitació.
Plató afirma que les coses tenen una relació de participació en les Idees corresponents, és a dir, les Idees es manifesten en una gran diversitat de coses. Altres vegades usa el concepte d'imitació, tot dient que les coses imiten, encara que maiigualen, les Idees; com si l'Idea fos el prototip, el model ideal, i les coses fossin aproximacions o còpies.


A més, estableix una jerarquia de totes les Idees, al capdamunt de tot estaria la Idea de Bé o de Bellesa, i a la base de la piràmide hi hauria les Idees d'éssers materials. Aquesta Idea de Bé seria la que il•lumina i dona sentit als dos móns, per això l'ideal del savi consisteix en...