Ideas Locke

1. El principi empirista
John Locke és un autor empirista i, com a tal, comparteix el principi bàsic de l'empirisme, a saber:
"tot el nostre coneixement prové de l'experiència".
Ara bé, com de seguida veurem, la posició empirista de Locke no és tan radical, en relació amb el propi principi empirista, com la d'altres autors empiristes posteriors, no perquè no accepti per complet la premissaempirista ("tot el nostre coneixement prové de l'experiència"), sinó perquè les conclusions que extreu d'aquesta premissa són menys radicals que les de, per exemple, Hume. En efecte, a diferència de Hume, Locke acabarà acceptant algun grau de coneixement respecte de la informació que ens transmeten els sentits sobre el món.
No hi ha coneixement innat
Com hem vist abans, "tot el nostre coneixement (totel nostre coneixement possible) prové de l'experiència", i, per tant, no hi ha cap coneixement en nosaltres que sigui innat. La nostra ment, en néixer, és una tabula rasa.
Si hi hagués algun coneixement que fos innat, aleshores tothom l'hauria de tenir. Ara bé, no hi ha cap coneixement que toyhom tingui (els nens petits, per exemple, no tenen coneixements que ens semblen obvis -i possiblescandidats a ser innats). En conseqüència, no hi ha coneixements innats. (Ja veiem que això contradiu, per exemple, la posició de Descartes; per a Descartes, sense idees innates, tot allò que algú podria saber és que és una cosa que pensa, punt i final).
Observació
És important observar també que per a Locke algú té un coneixement si el té de manera conscient. Si assumim això, resulta, doncs, que a Lockeno li pot afectar una crítica en el següents termes: tenim coneixements innats (amb l'exemple anterior, els nens tenen coneixements innats), encara que no en siguem conscients (encara que els nens no en siguin conscients). Una cosa de la qual no en som conscients no és un coneixement.

2. La teoria del coneixement
Què coneixem? Per a Locke conèixer és conèixer les idees (en el coneixement no podemanar més enllà de les idees). Com que el coneixement s'expressa mitjançant proposicions que pensem són vertaderes ('La taula és verda', 'El sol és un astre', 'La llibertat deriva de la voluntat', etc.), en realitat tot el que estarem fent quan enumerem el nostre coneixement és percebre "l'acord i el desacord de les nostres idees" (Assaig sobre l'enteniment humà, Llibre IV, cap IV, §1), això és,donar compte de la manera com relacionem en la nostra ment diferents idees (la nostra idea de 'verd' i la nostra idea de 'taula' en l'enunciat 'La taula és verda', etc.). Dit encara d'una altra manera, quan diem 'La taula és verda' tot el que estem dient és que el nostre enteniment correlaciona la idea de verd i la de taula d'una determinada manera.

2.1. Les idees
La primera font del coneixementsón les idees simples, si no tinguéssim idees simples no tindríem cap coneixement.
Què és una idea? Una idea és "tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està present en l'enteniment quan percebem o pensem" (Assaig sobre l'enteniment humà, Llibre II, cap VII, §8). És important que, segons Locke, tant el que anomenem ‘sensacions’ com el que anomenem ‘percepcions’ són idees. Parla dela idea de dolor, per exemple, però també de la idea de groc.

Les idees simples es divideixen en idees de sensació i idees de reflexió.
Les idees de sensació s'introdueixen en la nostra ment gràcies a la sensació: la idea de 'verd', 'salat', etc. les formem en la nostra ment gràcies a les percepcions de les sensacions que tenim. Si no disposéssim d'un sentit, la vista, per exemple, no tindríem capde les idees que provenen del sentit de la vista, com ara el color.
Les idees de reflexió s'introdueixen en la nostra ment quan pensem i relacionem idees de sensació. La reflexió és una mena de sentit intern que ens fa conscients dels processos mentals. Així, són idees de reflexió les idees de pensar, raonar, dubtar, etc; però també les idees de llibertat, de voluntat, etc. (obtenim aquestes...