idees innates Locke
D’antuvi, segons l’innatisme, hi ha idees innates: el principi d’identitat, el principi de contradicció, laidea que tenim de Déu, etc. Però l’experiència ens mostra de manera evident el contrari: els infants no tenen pas consciència d’aquestes idees, i hi ha d’altres civilitzacions a més de la nostra on unespreteses idees morals innates són totalment absents. Per tant, quant a aquest punt l’innatisme és indefensable.
Però una idea innata és igualment una idea que es troba en l’enteniment. Ara bé, si ésdins l’enteniment, deu ésser percebuda; d’on resulta que tots els homes haurien de tenir consciència d’unes idees innates des que naixen, que aquestes idees haurien de ser les seves primeres idees,el primer objecte del seu esperit, la qual cosa és manifestament absurd. En efecte: o bé una idea no percebuda per l’enteniment no ha estat mai dins l’enteniment, o bé ha estat percebuda i per tant had’ésser coneguda. Per tant, una idea no pot ser dins l’ànima sense ser-ne objecte de l’enteniment. Per definició, la idea és allò que es troba dins l’esperit; defensar que una idea es troba dinsl’ànima sense ésser concebuda, és dir que aqueta idea no és pas una idea.
Cal doncs que tota idea innata sigui percebuda immediatament. Dues objeccions apareixen aquí: la, ja evocada, de la ignorància del esidees innates en la qual es troba una gran part de la humanitat, i també una altra: si alguns homes no coneixen pas les idees innates, no les reconeixen pas més: quan hom en presenta a l’enteniment iaquestes no són pas compreses immediatament (fet que arriba en l’aprenentatge) aleshores aquestes idees demostren el seu caràcter no innat.
Per tant, allò que Locke critica és la teoria que la...
Regístrate para leer el documento completo.