Identitdad

Zygmunt Bauman és un sociòleg polonès que va néixer a Poznan (Polònia) al 1925, en una humil família jueva. Fugint dels nazis es va traslladar a la Unió Soviètica per tornar posteriorment a Polònia, on va militar al Partit Comunista i va ser professor de filosofia i sociologia a la Universitat de Varsòvia abans de veure's obligat a marxar de Polònia el 1968 a causa de la política antisemitadesenvolupada pel govern comunista després dels successos de març de 1968. Posteriorment a la seva purga de la universitat de Varsòvia, ha ensenyat sociologia en països com Israel, Estats Units i Canadà.

Des del 1971 resideix a Anglaterra. És professor a la Universitat de Leeds d'aquest país. I, des de 1990, és professor emèrit. La seva obra comença en els anys 50 i s'ocupa, entre altrescoses, de qüestions com ara les classes socials, el socialisme, l'holocaust, l'hermenèutica, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme, la globalització i la nova pobresa.

IDENTITAT és un llibre curiós i molt interessant, fruit d’una entrevista que li fa Benedetto Vecchi a Zygmunt Bauman a traves del correu electrònic.
Aquesta obra comença amb una introducció de Benedetto i acontinuació Bauman conta una anècdota personal que li va portar a plantejar-se el concepte d’identitat. I es al llarg d’aquest llibre on Bauman, analitza els canvis d’aquest terme en els seus aspectes més amplis: Personalitat, Estat-nació, societat, cultura, economia... Tot dins d’aquest modern món líquid. Aquest és un llibre enriquidor per qualsevol persona, sigui professional o no de l’àmbit social engeneral.

La manera d'entendre la identitat va relacionada al moment històric, social i cultural en què la persona és produïda com a subjecte. La identitat és el reconeixement del que som per nosaltres mateixos i pels demés. La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres; la consciència que una persona té de serella mateixa i distinta a les altres.

Hem d’entendre que la identitat és un fet en cadascú de nosaltres, bé donada en el moment de la concepció i l’anem matisant al llarg de la nostra vida. La identitat a més de ser individual també es col·lectiva, sent aquesta la suma de les característiques similars d’un grup de persones.
Si podem entendre això, bé podrem entendre també laimportància i rellevància que té el tema de la identitat en la disciplina de la Pedagogia Social.

La identitat com a construcció social, forma part de nosaltres. És la resposta a què i qui som, a més del d’on venim i a on anem . Una barreja d’etiquetes que ens donen seguretat com a éssers socials. Però que en aquest món líquid, les identitats constantment canvien, son inestables. Aquest fet, ensfa entrar en crisis d’identitat i fins que no trobem una seguretat, no parem de buscar models i referents que ens donin la seguretat de ser algú. Aquest fet es dona en totes les persones i amb més o menys freqüència durant tota la vida. A més, ser qui ets és un tret distintiu únic que no es pot reflectir en una targeta de plàstic.

D’aquí que podem extreure que la identitat es relativa iglobal. Pot ser aquest el motiu més rellevant pel que és un tema d’interès per la pedagogia social. Si la PD treballa amb i per les persones, les quals tenen una identitat individual i col·lectiva, bé haurà de conèixer i entendre els possibles conflictes que sorgeixen en relació aquestes identitats. A més, com a professionals de l’educació social, hem de pensar en les persones com a éssers únics ambcaracterístiques singulars que les defineixen i les fan diferents a la resta de persones. Cadascuna amb una identitat pròpia, però això no s’ha d’entendre com a justificació ni motiu per fomentar l’exclusió ni la de discriminació cap a la resta de persones i cultures.
A més, també hem de lluitar per fer que el sistema educatiu en general, treballi per tal de conèixer les identitats...