Idili Xorc

Idil·li xorc

Aquesta història comença descrivint a una sèrie de capataiers que anaven carre avall, quan de sobte aquest grup es van trobar a dos capataires més del poble asseguts a un racó delcarrer. Eren el Tit i la Laia, i tothom va començar a dir-li coses i a comentar sobre la relació que portaven aquells dos. Sempre quedaven abans d'hora perquè els dos necessitaven més temps que elsaltres, ja que estaven mig malament de salut. Sempre s'ajuntaven i anavane junts i quan començaven a parlar es contaven les seves experiències i com vivien. En Tit era un inconprengut a la seva casa, eltreien els diners i no el cuidaven, en canvi la Laia tenia els diners per a ella i era molt presumida, i a més es treia els seus dinerts per la criança de conills. Un dia mentre estaven parlant de totaixò en tit va dir que li aniria ve casar-se una altra vegada i poder marxar d'aquella casa, i lo mateix pensava la Laia, idea que els va portar a la conclusió que lo millor seria que ells dos escasessin ja que s'agradaven l'un a l'altre, però van quedar que seria un secret per la família d'ell, llavors van dir que quan recaptessin diners pagarien els papers necessàris per al casament i van anar acomunicar la notícia al cura. Aquest va intentar que canviesin d'opinió però no ho va aconseguir. Però la mala notícia va ser que ña gent del poble es va enterar i la família d'en Tit el va fer forade casa, lo que va comportar que la boda es fes lo més aviat, i es va efectuar aqulla nit. Quan estaven a punt de casar-se un grup de joves van començar a llançar pedres i el cura va tenir quesortir a veure que passava, però aquestes pedrejades van afectar als futurs casats i als seus testimonis, i amb tota la revolta van resultar ferits però es van donar compte de que en Tit no hi era, i elcura va sortir corrents a buscar-lo fins que va arribar a la plaça i el va veure al terra amb una pedrejada entre els ulls i el nas que el va causar la mort. Tothom era allà i la Laia no s'ho podia...