Idioma sard
Páginas: 2 (496 palabras)
Publicado: 30 de enero de 2012
L'IDIOMA SARD
El Sard O Llengua sarda (sardu O limba sarda En sard) és una Llengua romànica Parlada en l'illa i regió autònoma de Sardenya . Classificada com a llengua romànicaoccidental,és considerada la més conservadora de les llengües derivades del llatí . És parlada en tota l'illa de Sardenya, a excepció del nucli antic de la ciutat de Alquero, i en les illes menorscircumdants
Cada zona geogràfica de Sardenya ha tingut una evolució històrica amb influències lingüístiques diferents que continuen caracteritzant inclús hui en dia les distintes variants delsard. El que es manté constant són els sons i la musicalitat.
El sard és el més característic dels idiomes llatins; de fet, mentres que les altres llengües noellatines anaven formant-se a travésdels segles, Sardenya, i per tant el sard, a causa del seu aïllament, conserva les peculiaritats originals d'este llenguatge amb els seus il·lustres orígens grec i llatí.
Grups del'idioma sard i variants
El sard pròpiament dita està constituït per dos grups principals:
-sard logudorés (nord i part del centre de sardenya), que comprén al seu torndels dialectes del logudorés comú
-sard campidanés (regió historicogeogràfica del campidano, en la part centremeridional de sardenya); és la varietat majorment parlada en l'illa.Fonètica i fonologia
Fonèticament i fonològicament, el sard compartix trets tant amb les varietats lingüístiques meridionals d'Itàlia com amb les llengüesiberrorománicas, sobretot amb el castellà i l'asturià. Entre les seues característiques més importants es troben:
-Sistema de cinc vocals: /a, i, i, o, u/ sense distinció fonològicad'obertura en e i o, igual que en castellà.
-Absència de diftongació de les e i o
Betacismo : neutralització de b/v a favor de la primera: biri "veure", bida "vida"....
El Sard O Llengua sarda (sardu O limba sarda En sard) és una Llengua romànica Parlada en l'illa i regió autònoma de Sardenya . Classificada com a llengua romànicaoccidental,és considerada la més conservadora de les llengües derivades del llatí . És parlada en tota l'illa de Sardenya, a excepció del nucli antic de la ciutat de Alquero, i en les illes menorscircumdants
Cada zona geogràfica de Sardenya ha tingut una evolució històrica amb influències lingüístiques diferents que continuen caracteritzant inclús hui en dia les distintes variants delsard. El que es manté constant són els sons i la musicalitat.
El sard és el més característic dels idiomes llatins; de fet, mentres que les altres llengües noellatines anaven formant-se a travésdels segles, Sardenya, i per tant el sard, a causa del seu aïllament, conserva les peculiaritats originals d'este llenguatge amb els seus il·lustres orígens grec i llatí.
Grups del'idioma sard i variants
El sard pròpiament dita està constituït per dos grups principals:
-sard logudorés (nord i part del centre de sardenya), que comprén al seu torndels dialectes del logudorés comú
-sard campidanés (regió historicogeogràfica del campidano, en la part centremeridional de sardenya); és la varietat majorment parlada en l'illa.Fonètica i fonologia
Fonèticament i fonològicament, el sard compartix trets tant amb les varietats lingüístiques meridionals d'Itàlia com amb les llengüesiberrorománicas, sobretot amb el castellà i l'asturià. Entre les seues característiques més importants es troben:
-Sistema de cinc vocals: /a, i, i, o, u/ sense distinció fonològicad'obertura en e i o, igual que en castellà.
-Absència de diftongació de les e i o
Betacismo : neutralització de b/v a favor de la primera: biri "veure", bida "vida"....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.