Ifigenia a Aulida

EURÍPIDES

IFIGENIA A ÀULIDA

1

Ifigenia a Àulida és una obra escrita per Eurípides l’any 409 aC i portada a
escena el 406 aC, després de la mort de l’autor.
L’argument de la obra explica la història d’ Agamèmnon a Àulida. Ell, rei de
Micenes, està al comandament de la flota formada pels exèrcits dels
pretendents d’Helena que van jurar perseguir qui tingués l’atreviment de
raptar-laa l’home que la fes la seva esposa. Helena ha estat segrestada per Paris
i portada a Troia. Des de l’altra banda del mar Egeu, la flota espera partir cap a
Troia, amb un mar advers. Calcas, el profeta, li diu a Agamèmnon que ha de
sacrificar la seva filla Ifigenia a la deessa Àrtemis si pretén continuar amb la
croada. Agamèmnon es debat entre l’amor a la seva filla i el seu deure com a
regenti cap suprem de la flota grega. Ha citat la seva filla i la seva esposa
Clitemnestra a Àulida amb l’excusa de donar Ifigenia en matrimoni a Aquil·les.
Les dues es presentaran al campament joioses, però després d’una trobada
entre Clitemnestra i Aquil·les, qui no té idea dels plans d’Agamèmnon, i
l’advertiment d’un esclau fidel a Clitemnestra, sabran els funestos plans que el
regent guardaper la seva filla. Ambdós intentaran suplicar i lluitar per la vida
d’Ifigenia sense obtenir resultats. Finalment, serà la pròpia Ifigenia qui
consentirà en donar la seva vida per Grècia i per evitar que els bàrbars troians
continuïn saquejant les cases dels pròspers grecs quan els hi plagui. En l’altar de
sacrifici, es produirà la redempció. Àrtemis canviarà en l’últim moment Ifigenia
per uncérvol que serà sacrificat. La deessa s’emporta Ifigenia amb ella per fer-la
la seva sacerdotessa, i, complaguda amb el sacrifici, permetrà que la flota salpi
cap a Troia per entrar en combat.
El tema de la obra podria plantejar-se de la següent manera: “L’Estat ha d’estar
disposat a sacrificar el més preuat per al bé del seu poble, si vol seguir al
capdavant del poder” o formulat d’una altraforma: “Per al bé de tot l’Estat, el
poble ha d’estar disposat al sacrifici”. La prevalença d’allò comunitari per
damunt de l’individu.
2

En aquesta obra es posen de manifest diversos subtemes. El poder i les seves
conseqüències, viscudes pel governant del moment, Agamèmnon. La fidelitat
del poble, que demostra Ifigenia oferint-se en sacrifici per al poble grec, en
definitiva, larepresentant de la polis. La mentida, usada pel poder per
aconseguir allò que vol: la trama que urdeix Agamèmnon per fer venir la seva
filla al lloc del sacrifici és un fals matrimoni amb Aquil·les. La innocència que ha
de ser sacrificada (Ifigenia) per que un poble pugui continuar endavant. La
venjança que busca Menelaos davant els troians que li han arrabassat l’esposa, i
en definitiva el què estàmovent a tot el poble grec per anar a Troia (l’incident
desencadenant en primer ordre, el de l’obra més immediat podria ser l’anunci
de Calcas sobre el sacrifici d’Ifigenia). El valor d’Aquil·les qui defensa els
interessos dels més desvalguts, i alhora l’orgull ferit d’Aquil·les, qui ha estat ofès
per Agamèmnon en haver usat el seu nom, en definitiva, cap dels dos pot anar
més enllà i esveuran anul·lats davant la necessitat de l’Estat enfront l’individu.
La compassió dels Déus, que demostra Àrtemis en posar un cérvol en lloc de la
filla del regent de Micenes a l’altar de sacrifici. L’amor de la mare (Clitemnestra)
trencat, que veu com se sacrifica el més preuat per ella per una causa en la que
no creu. La moral de l’individu, davant la política de la comunitat i l’Estat.Disposem com a personatges principals en la obra de: Ifigenia, Agamèmnon,
Clitemnestra, Menelaos, Aquil.les, Àrtemis, el vell esclau, i Helena. (Fig. 1)
La línia principal de personatges en aquesta obra estaria articulada en una línia
amb tres punts principals: Agamèmnon, com a representant de l’Estat que
governa, la política, té un objectiu, que és aconseguir arribar a Troia, i en
definitiva...