Iglesia

La reforma catòlica del segle XVI de la qual ara anem a parlar, la que hauria de tenir èxit, va brollar d'arrels *intraeclesiales autònomes; va ser una realització catòlica positiva, no provocada perl'atac protestant. Demostració: prescindint fins i tot dels fenòmens de renovació de la baixa Edat Mitjana entre el clergat secular i regular i en el camp de la pietat popular (fenòmens que, malgratels seus defectes, van sembrar en molts llocs *ignotos la llavor d'una futura collita), els primers focus dels quals va brollar la reforma catòlica en un procés lògic de creixement es van donarcronològicament abans de la Reforma protestant. Altres factors, als quals també essencialment es va deure el renaixement intern de l'Església, van aparèixer amb independència de la Reforma (sant Ignacio i laseva Companyia, santa Teresa de Jesús; §§88 i 92). Els resultats de la reforma catòlica no només van ser de tipus negatiu, defensiu, sinó també, i en la seva major part, de tipus positiu,constructiu: el renaixement de la pietat catòlica.

2. És cert que al costat d'aquesta primera arrel, com hem pogut veure fins a la sacietat, l'obra de reforma interior de l'Església durant el segle XVI tambéva tenir una segona arrel, molt profunda, en l'atac protestant. Bona prova d'això ens dóna el capítol sencer de les «Causes de la Reforma», causes que havien fet històricament inevitable la protestareformadora. La —per a nosaltres incomprensible— resistència *intraeclesial, i especialment *curial, a aquesta reforma vitalment necessària (el Concili!, § 89) dóna a aquesta prova un pes encara major.L'atac protestant va despertar moltes forces catòliques improductives, va provocar i va accelerar la reforma catòlica, la va mantenir constantment alerta i en alguns aspectes fins a li va assenyalarl'adreça que havia de prendre. L'amenaça de ruïna era imminent, i l'impuls vital catòlic va reaccionar. En el Concili de Trento aquest efecte recíproc és palpable.

3. Aquest impuls vital no és,...