II Villa De Ludiente

 Estava divendres a la nit comptant les bigues quan se'm va ocórrer mirar el paperet de la cursa de Ludient per revisar el seu perfil. I sort que ho vaig fer!, perquè en girar el full, a la segona o tercera línia posava: "Eixida a les 8:00". Una goteta de suor fred va començar a baixar pel meu bescoll al temps que el meu cap rumiava una i altra vegada: "però si ficava a les 9:00, que ho vaigllegir l'altre dia" . Ràpidament vaig agafar el telèfon i vaig cridar un bar del poble que reservava habitacions, i després un altre,... creu-t'ho!!. I mira que ho vaig estar cavil·lant,...no res em tocaria alçar-me ben d'hora per poder arribar a temps,...i ja em fotia, ja!!
Com heu pogut comprovar no començava massa bé l'aventura, però diumenge pel matí, una vegada despert i havent dormitmitjanament bé, ja ni me'n recordava del fet. Això sí, si habitualment ho tinc tot preparat el dia abans, aquesta vegada ho tenia tot "cronometat", per ordre de preferència, bé, si no prevalia la necessitat, per descomptat. L'única cosa per la que patia era per si tardava en posar-me les llentilles, i com si d'una benedicció es tractara van entrar a la primera, amb una precisió digna dels millors rellotgessuïssos, pot ser auguri del que anava a succeir al llarg de la jornada.
Una vegada en la carretera i amb les primeres clarors del dia ja em trobava molt més relaxat i amb moltes ganes d'arribar a Ludient i començar la cursa. Passada Onda el paisatge de l'Alt Millars es fa palès en cada bosc, en cada poble, (Fanzara, Ribesalbes, Vallat, Argeleta, Ludient,...) en cada mirada a unes muntanyes iuns rius que mostren amb tot el seu esplendor el retracte d'una espectacular comarca. Vora les set del matí arribava a la vila on ja ens esperava un lludientí per indicar-nos el lloc on aparcar a la part baixa del poble al costat d'un petit rierol. Ben prompte trobava gent coneguda amb la que ràpidament compartia distretes impressions i converses vàries, totes elles ideals per temperar els petitsnervis i caguerols que sempre li entren a un abans d'iniciar algun fet de certa transcendència.
El matí avançava i l'astre rei anava fent acte de presència enlluernant tots els racons del meravellós entorn que posseeix aquesta vila de tan sols cent noranta-dos habitants, tot i que, segons em va comptar un amic que té casa allí, a l' hivern no superen el centenar. La gent del poble anava guaitanti observant els visitants no habituals pels carrers del poble, entre curiositat i goig de donar a conèixer un municipi desconegut per a la majoria d'ells. Un cop realitzats tots els fastigosos però precisos "tràmits" previs al començament de la cursa, i ja calfant i estirant un poc per emprendre el camí cap al Mas de Benachera, els nervis tornaven a aflorar. I eixe soroll?,...tambors? Unabatucada!!, i per a més inri de Soneja!! (?¿), tan se me'n fot, perfecta per calmar les ànsies.
Tot preparat i una vegada situat a primera fila per eixir escopetat, una traca d' uns pocs segons donava pas a l'inici de la II Cursa de Muntanya Vila de Ludiente. Ja en present, avanço entre el fum de la traca i el públic, que no para d'aplaudir i de cridar tot i l'hora del matí, i ràpidament em situo enel grupet capdavanter. Al principi sempre costa mantindre's en aquesta posició (ja m'ha passat en més d'una cursa), però si aconsegueixes aguantar el ritme i no afluixes, al final el teu lloc no varia massa respecte al que tens fins als primers kilòmetres. És com si els participants de la cursa s'anaren col·locant poc a poc en una posició, en un grupet que ja no abandonen quasi fins el final. Bé,sempre hi ha desbocats que se'n passen al principi o previnguts que premen al final, però jo mateix he tendit a situar-me de vegades en un lloc còmode, sense forçar, i finalment he tingut la sensació de que podria haver arriscat una miqueta més. Aquesta és sempre la meua apreciació, i com últimament m'ha funcionat bé doncs, què collons!! l'aplico més a sovint.
Els primers quatre kilòmetres són...