IKer

MEMÒRIES DEL MEU XUMET
Jo vaig néixer en una festa major a Igualada el 29 de Septembre del 2001.
Ara us explicaré una historia de quant jo era petit quasitant petit com en patufet. Tenia quatre anys. Aquesta historia me l’explica el meu pare quasi sempre.
Jo era un nen molt feliç perquè m’havia anat bé les notesdel cole i em portava bé a casa (ajudava a la mare, recollia l’habitació... i els pares em van dir que els reis mags em portarien molts regals.
Va arribar capd’any i el vam celebrar com de costum, jo no m’enterava de res i seguia al meu rotllo. L’endemà era el primer dia de l’any l’1 de gener i a Igualada és el diaon es porta la carta al “patge faruc” que es el patge que ve a Igualada. Era un dia normal ens vam ficar a la cua i per tothom era sol donar la carta, però permi era més que donar una carta havia de donar el meu XUMET PREFERIT i a mi aquesta idea no m’anava molt. Vam sortir de casa i tenia d’agafar el xumet perdonar-li al patge.
Vaig passar tot el camí neguitós perquè hem quedaria sense xumet, però jo no era un simple nen jo era... Per el camí em vaig dormir, com quasi atots els viatges llargs que faig amb cotxe. Vam arribar a casa de la iaia i del avi i ens vam estirar al sofà esperant a que els meus cosins i els meus tietsarribessin. Després de deu minuts van arribar i li vam donar la carta i jo quasi per la força li vaig donar el xumet al patge i el meu pare donava botsd’alegria. Vam sortir del teatre després de donar la carta als reis i només sortir per la porta li vaig dir al meu pare:
-Papa tinc un altre xumet!!