Illa de josep carner, comentari
Aquestpoema està compost per 6 estrofes de nou versos cada una, tots ells decasíl•labs. La rima és lliure, en art major.
A la primera estrofa recorda les coses bones de Catalunya, la descriu comun subjecte realment bonic. A la segona, parla de Catalunya com la terra que l'ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com ell, que recorden Catalunya, ningú més ho faria. A latercera estrofa, ens parla del seu enamorament en vers Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les seves virtuts. A la quarta estrofa, veu Catalunya com un país impossible i desomni, és a dir utòpic, visió probablement provocada per l’exili. A la penúltima estrofa, explica l'enyorança que sent per la seva terra, i el seu record. La veu de lluny i diu que a Catalunyaes sent protegit. A la última estrofa, la sisena, e manté el record i espera tornar-la a veure i promet seguir lluitant per una terra que estima.
El tema en general és l’exili, conserva elseu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra, Catalunya, que pren la forma d'illa, una illa bastida en el record i habitada en somnis, que és mostra constantmentcom allò impossible.
Destaca l’ús dels pronoms tu i jo referint-se a ell i Catalunya, i d’utilització de la segona persona per Catalunya ja que així li dona vida, la personifica. També caldestacar la anàfora de la conjunció “i”.
En conclusió podem agafar aquest poema com una mostra de la poesia de Carner. Hi veiem part dels seus inicis amb aquesta meticulositat alhora dequadrar la mètrica. Però també veiem part de la seva segona etapa marcada pel post simbolisme amb l’ús constant de l’illa com a símbol de Catalunya utilitzant així una metàfora constant.
Regístrate para leer el documento completo.