Illich y la desescolarizacion

El tema que he escollit per aquesta reflexió és el de la desescolarització de l’Autor Ivan Illich, m’he centrat en el llibre que va escriure” La Societat Desescolaritzada” ,Barcelona, Barral editores,1975 . M`he acabat de documentar amb algun altre llibre com es el de “La convencionalidad”,Barcelona, Barral editores,1974.També d’Ivan Illich, ja que llegint sobre la desescolarització es veuclar que engloba un tema molt més ampli, ja que el canvi que ell proposa no es només un canvi en l’escola, el que ell proposa implica un canvi en tota una societat.
El propòsit d’aquesta reflexió és aprofundir una mica més en les estratègies proposades per Ivan Illich per portar a cap la desescolarització, ja que personalment és un tema que em desperta interès per la seva utopia i a la vegadatenia molt poca informació per a poder-ne fer una crítica fomentada ja que sota el meu parer és molt difícil entendre la societat sense aquesta institució tant gran com és l’escola o per lo menys així ho havia vist fins ara. En un principi, i com ja he dit sense massa informació no veia una efectivitat en el que ell proposa que era al meu entendre la desaparició de la escola.
Illich, no sempre vapensar que la escola era una manera de fomentar les desigualtats i una institució que esclavitzava profunda i sistemàticament, fins que cap a l’any 1958 va conèixer a Everett Reimer, el qual a través de les seves converses i exposant-les a la realitat es van adonar que el dret d’aprendre és veia restringit per la obligació d’assistir a la escola. D’aquí les seves noves reflexions i el seu llibresobre la societat desescolaritzada. Cal dir que tant Illich com Reimer són dos autors un tant radicals en quant a la seva teoria.
En el llibre: “La societat descolaritzada”(1974) Illich fa una crítica a la escola pública per la seva centralització, la seva burocràcia interna i rigidesa i sobre tot per les desigualtats que encobreix.
Es centra en quatre idees que impregnen el seu discurseducatiu en general:
1. L’educació universal a través de la escolarització no es viable, i tampoc seria viable a traves d’altres institucions alternatives si seguissin el mateix mètode de l’escola.
2. L’educació universal no donarà resultat encara que hi hagi una nova actitud dels mestres cap als alumnes, ni noves estratègies i mètodes educatius.
3. La recerca actual ha d’anar encarada a augmentarles oportunitats d’aprendre, de compartir i d’interessar-se.
4. S’ha de desescolaritzar tant les institucions del saber com també la societat en sí, ja que aquesta té la necessitat de crear regles per regular el comportament social i d’aquesta manera moldejar el seu caràcter.

Illich, no renuncia a les institucions, creu que la persona ha d’estar integrada a la col•lectivitat. No està a favorde la desaparició de totes les escoles sinó a aquelles que transformen el sistema escolar en un que penalitza a qui no hi va.
Jo, en aquest cas si que crec que hi hauria d’haver un canvi molt important en quant els professionals que s’encarreguen de l’educació a les escoles, ja que han de ser conscients de la importància que tenen sobre els seus alumnes, aquestes futures persones adultes queun dia sortiran a treballar, seran pares i pujaran una nova societat. Però també crec que hi ha molts dels professionals avui en dia, que ja voldrien crear una nova manera d’ensenyar però que es veuen atrapats per el que se’ls demana a dins de la escola, el currículum a seguir i que aquests ve marcat per el ministeri d’educació. Per això és tant difícil de canviar ja que el problema no ve de quehi hagi una falta de motivació, que també pot esser degut a les limitacions que se’ls dona, sinó el problema ve de més amunt, ve de forces més poderoses i més difícils de canviar, com seria la política i la economia del país. I que caldria canviar? Crec que tindria que canviar la societat, que la societat estigués més unida, fent força, per tal d’aconseguir un canvi per petit que sembli en un...