Imaginatio

IMAGINATIO: imaginació. És la capacitat de crear en la ment idees, relacions i representacions de coses materials o abstractes. La imaginació va ser un dels conceptes claus en l’estètica modernajuntament amb el concepte d’‘imitatio’. Els primers a reflexionar sobre el paper de la imaginació en la creació artística foren els empiristes britànics, que van centrar el seu interès especialment en lapsicologia de l’art. El paper de la imaginació en l’evolució de l’estètica: Durant els segles XVIII i XIX, l’estètica va estar dominada per dues idees bàsiques. D’una banda la idea de l’art com aimitació de la naturalesa. Alguns novel·listes britànics com Jane Austen o Charles Dickens presentaven els seus relats realistes sobre el modus vivendi de la classe mitjana. I també els pintorsneoclàssics, romàntics i realistes, com Delacroix o Coubert, representaven els seus temes cuidant al màxim el detall i la idea original. D’altra banda, en l’estètica tradicional una obra d’art no només esvalorava per la seva bellesa, sinó que també adquiria un valor o un altre en funció de la seva utilitat. Així doncs un quadre podia servir per a commemorar fets històrics o estimular la moral i la músicapodia inspirar tot tipus de sentiments com ara patriotisme, eufòria o pietat, etc. Ara bé, durant el segle XIX, amb l’aparició dels conceptes avantguardistes aplicats a l’estètica, es comencen aqüestionar aquests enfocs tradicionals, i el canvi es fa visible sobretot en la pintura amb les creacions, per exemple, de Claude Oscar Monet. La imitació deixa de la clau mentre la imaginació va adquirintuna gran importància, tant des del punt de vista de l’artista com de l’espectador. Arriba, doncs, la denominada concepció de ‘l’art per l’art’, derivada de les tesis de Kant, segons les quals l’arttenia la seva pròpia raó de ser.

L’empirisme, promogut sobretot al Regne Unit a principis de segle XIX i totalment oposat al racionalisme francès, va posar el seu èmfasi en les sensacions. En...