Immunologia Biologica
Páginas: 8 (1788 palabras)
Publicado: 14 de octubre de 2011
IMMUNOLOGIA
Les cèl·lules que formen els teixits del cos estan exposades a una infecció o invasió d'organismes aliens que si hi aconsegueixen proliferar poden provocar malalties; són els organismes patògens (bacteris, virus, fongs, protozous i alguns organismes pluricel·lulars)
la defensa de l'organisme es basa en una triple barrera formada:
les superfícies protectores corporals
laresposta cel·lular inespecífica
la resposta immunitària específica
La superfície del cos recoberta per la pell i la de les cavitats internes suposa una autèntica barrera que normalment, llevat de traumatismes o forats produïts per ferides o cremades, és suficient per impedir l'entrada de microorganismes, ja que disposa de substàncies i mecanismes antimicrobians. Si malgrat aquesta barrera es produeixuna infecció, es desencadena un segon nivell de resposta, que comporta la fagocitosi de l'invasor. Allí on han aconseguit penetrar els organismes estranys, els teixits locals responen en forma d'inflamació aguda, cosa que comporta canvis circulatoris i una atracció de les cèl·lules fagocitàries, que són principalment els macròfags i els limfòcits neutròfils del teixit connectiu. A més, moltescèl.lules són capaces, en presència de virus, de secretar interferó, una substància que impedeix la multiplicació dels virus a l'interior de les cèl·lules.
L'aparell immunològic i la immunitat
La immunitat: si els dos sistemes que hem descrit resulten insuficients, encara queda una tercera barrera, que és el sistema immunitari, encarregat de produir respostes específiques dirigides contrasubstàncies específiques.
Immunitat natural : la que s'adquireix per mitjans biològics. Aquesta pot ser:
activa: quan l'individu mateix és qui desenvolupa els anticossos específics, com a resposta a la presència de l'antigen.
Passiva: nadó i fetus, perquè se subministra a través de la llet i la placenta, en un moment en que el seu sistema immunològic no esta desenvolupat.
Immunitat artificial:la que resulta de l'aplicació d'alguna teràpia. Pot ser:
activa: quan s'estimula a l'organisme a fabricar els seus propis anticossos enfront de gèrmens molt patògens que li són subministrats en forma atenuada, és a dir, amb la seua virulència limitada però amb les seues propietats antigèniques intactes (vacuna).
La utilització de microorganismes atenuats no està exempta de riscs, ja quemitjançant alguna mutació retrògrada, poden recuperar la seua virulència.
L'administració de vacunes obtingudes a partir de gèrmens inactivats però que conserven la seua capacitat antigènica, és un mètode que evita qualsevol risc però aquesta mena de vacunació s'ha de fer a basa de diverses inoculacions, ja que els gèrmens inactivats no es poden multiplicar, i la immunitat s'aconsegueix més lentament.Tot i els seu caràcter clarament benigne, la vacunació comporta uns riscos lleus provocats per la puresa deficient del producte, o bé perquè l'individu no es trobi en condicions òptimes per rebre'l. Però si se segueix el calendari de vacunacions i es passa un examen mèdic abans els riscos es redueixen al màxim.
passiva: quan s'administra sèrum sanguini d'algun animal al qual prèviament s'haninoculat els microorganismes que causen la malaltia contra la qual es vol lluitar (seroteràpia)
La vacunació és preventiva i la seroteràpia és curativa.
La immunitat passiva té una durada limitada i persisteix, com a màxim, el temps que duren els anticossos subministrats: setmanes o pocs mesos. En canvi, la immunitat activa, es basa en el reconeixement de l'antigen i en la fabricaciód'anticossos per l'organisme mateix, pot perdurà molt més fins i tot, tota la vida de l'organisme.
Aparell immunològic: és el conjunt d'òrgans i estructures corporals que tenen a vore amb la immunitat. Les cèl·lules causants de tots els fenòmens de la immunitat són els limfòcits, per tant, l'aparell immunològic està format per tots aquests òrgans on es formen o es transformen els limfòcits: els...
Les cèl·lules que formen els teixits del cos estan exposades a una infecció o invasió d'organismes aliens que si hi aconsegueixen proliferar poden provocar malalties; són els organismes patògens (bacteris, virus, fongs, protozous i alguns organismes pluricel·lulars)
la defensa de l'organisme es basa en una triple barrera formada:
les superfícies protectores corporals
laresposta cel·lular inespecífica
la resposta immunitària específica
La superfície del cos recoberta per la pell i la de les cavitats internes suposa una autèntica barrera que normalment, llevat de traumatismes o forats produïts per ferides o cremades, és suficient per impedir l'entrada de microorganismes, ja que disposa de substàncies i mecanismes antimicrobians. Si malgrat aquesta barrera es produeixuna infecció, es desencadena un segon nivell de resposta, que comporta la fagocitosi de l'invasor. Allí on han aconseguit penetrar els organismes estranys, els teixits locals responen en forma d'inflamació aguda, cosa que comporta canvis circulatoris i una atracció de les cèl·lules fagocitàries, que són principalment els macròfags i els limfòcits neutròfils del teixit connectiu. A més, moltescèl.lules són capaces, en presència de virus, de secretar interferó, una substància que impedeix la multiplicació dels virus a l'interior de les cèl·lules.
L'aparell immunològic i la immunitat
La immunitat: si els dos sistemes que hem descrit resulten insuficients, encara queda una tercera barrera, que és el sistema immunitari, encarregat de produir respostes específiques dirigides contrasubstàncies específiques.
Immunitat natural : la que s'adquireix per mitjans biològics. Aquesta pot ser:
activa: quan l'individu mateix és qui desenvolupa els anticossos específics, com a resposta a la presència de l'antigen.
Passiva: nadó i fetus, perquè se subministra a través de la llet i la placenta, en un moment en que el seu sistema immunològic no esta desenvolupat.
Immunitat artificial:la que resulta de l'aplicació d'alguna teràpia. Pot ser:
activa: quan s'estimula a l'organisme a fabricar els seus propis anticossos enfront de gèrmens molt patògens que li són subministrats en forma atenuada, és a dir, amb la seua virulència limitada però amb les seues propietats antigèniques intactes (vacuna).
La utilització de microorganismes atenuats no està exempta de riscs, ja quemitjançant alguna mutació retrògrada, poden recuperar la seua virulència.
L'administració de vacunes obtingudes a partir de gèrmens inactivats però que conserven la seua capacitat antigènica, és un mètode que evita qualsevol risc però aquesta mena de vacunació s'ha de fer a basa de diverses inoculacions, ja que els gèrmens inactivats no es poden multiplicar, i la immunitat s'aconsegueix més lentament.Tot i els seu caràcter clarament benigne, la vacunació comporta uns riscos lleus provocats per la puresa deficient del producte, o bé perquè l'individu no es trobi en condicions òptimes per rebre'l. Però si se segueix el calendari de vacunacions i es passa un examen mèdic abans els riscos es redueixen al màxim.
passiva: quan s'administra sèrum sanguini d'algun animal al qual prèviament s'haninoculat els microorganismes que causen la malaltia contra la qual es vol lluitar (seroteràpia)
La vacunació és preventiva i la seroteràpia és curativa.
La immunitat passiva té una durada limitada i persisteix, com a màxim, el temps que duren els anticossos subministrats: setmanes o pocs mesos. En canvi, la immunitat activa, es basa en el reconeixement de l'antigen i en la fabricaciód'anticossos per l'organisme mateix, pot perdurà molt més fins i tot, tota la vida de l'organisme.
Aparell immunològic: és el conjunt d'òrgans i estructures corporals que tenen a vore amb la immunitat. Les cèl·lules causants de tots els fenòmens de la immunitat són els limfòcits, per tant, l'aparell immunològic està format per tots aquests òrgans on es formen o es transformen els limfòcits: els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.