Imperialisme europeu

Imperialisme europeu
Europa havia viscut una primera fase d’expansió imperialista a partir de l’inici del segle XVI. En aquell període es van constituir els primers imperis espanyol, portuguès,holandès, anglès i francès.
A partir de 1880, les noves potències industrials d’Europa van iniciar una segona fase imperialista caracteritzada pel domini total dels continents africà, asiàtic i oceànic,i pel protagonisme directe dels estats i dels seus exèrcits. D’ençà de 1894, també el Japó i els Estats Units d’Amèrica es van sumar a aquest procés. Aquest nou imperialisme a causes econòmiques peròtambé polítiques i culturals i en general va imposar el domini d’una minoria blanca europea sobre els pobles sotmesos militarment.
Les causes econòmiques
Les potències industrials van entendre queles possibilitats d’expansió a escala mundial eren limitades i que calia estendre la pròpia sobirania política damunt el màxim nombre de territoris possibles com a millor garantia per a un futurcreixement econòmic. Des d’aquest punt de vista la colonització de terres llunyanes podia donar respostes a diversos objectius:
-Obrir nous horitzons a la pressió demogràfica creixent arreu d’Europa,manifestada fonamentalment a través de l’emigració al continent americà.
-EL domini de nous territoris permetia esperar, en el futur un control d’importants matèries primeres i energètiques de quèEuropa era clarament deficitària.
-Domini polític de les noves colònies garantia l’existència de mercats segurs .
-Capitalisme financier va poder projectar noves idees.
Les causes polítiques iideològiques.
No totes les empreses colonials obeïen només a causes econòmiques. El colonialisme va ser fons i tot antieconòmic, és a dir, va significar una despesa molt superior als ingressos obtinguts de lescolònies. L’imperialisme també va obeir a raons polítiques , especialment nacionalistes. L’imperialisme també es legitimava a través d’arguments ideològics. La convicció de la superioritat...