Impersonalització

PROCEDIMENTS D’IMPERSONALITZACIÓ

Hi ha textos en què l’emissor amaga la seua presència, és a dir, hi ha absència de dixi personal. El discurs esdevé, doncs, aparentment objectiu i l’emissor preten així distanciar-se de l’enunciat. Aquesta ocultació deliberada persegueix dos efectes:

a)conferir a l’enunciat un caràcter universal (text expositiu de caràcter científic)
b)presentar com aobjectiu un text que en realitat no ho és (textos argumentatius)

Els procediments d’impersonalització són els següents:

-oracions impersonals amb verbs com haver-hi o caldre:
cal deixar de fumar; s’ha de deixar de fumar; hi ha persones que s’enfaden...

-constuccions amb se impersonal:
es diu que fumar no és saludable; es considera que... ; es parla de...

-construccions amb subjectede carácter genèric com: hom, tothom, la gent, algú, un...
hom aconsella deixar de fumar; la gent mira i compara abans de comprar.

-construccions amb el verb conjugat en determinades persones com ara la 2ª pers. del singular o del plural la 3ª del plural i la 1ª del plural.
-en valencià posem sempre accent a les paraules esdruíxoles.
-m’han recomanat fer esport sempre.
-quan penses enallò no fas més que tremolar.

-construccions d’infinitiu:
-Fumar no és recomanable; cridar no ajuda gens a resoldre el problema.

-Oracions passives:
-el tabac és desaconsellat per les autoritats sanitàries.

MODALITZACIÓ

De vegades, l’emissor pretén presentar el text com si fóra objectiu, però és més freqüent que al text apareguen traces de l’actitud o posició de l’autor respected’allò que diu. En aquests casos parlem de la modalització de l’enunciat. Així existeixen un conjunt de marques lingüístiques que permeten a l’emissor modalitzar el text:
1. Expresar el grau de certesa amb el qual s’afirme allò dit.
2. Manifestar el grau de necessitat o obligació del fet o estat de la realitat a la qual es refereix el text
3. Valorar positivamnet i negativament unarealitat, cosa que porta a l’emissor a mostrar el contingut del text com bo/mal, útil/perjudicial, etc.
Els diferents procediments lingüístics amb els quals es mostra l’actitud, opinió, sentiments, etc. De l’emissor són:
a-/ Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura
b-/ Elements lèxics valoratius
c-/ La derivació
d-/ Elements pragmàtics
Anem a analitzar en quèconsisteixen cadascun d’aquestos procediments:
a-/ Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura
L’èmfasi especial que l’emissor posa en certs elements discursius és expressat en l’oralitat mitjançant canvis d’entonació, pronunciació sil.labejada, pauses, gestos… L’escriptura, per la seua banda, compta amb recursos tipogràfics amb una funció equivalent. Es tracta de les cometes, la lletracursiva, la lletra negreta, la font tipogràfica (disseny grandària i color de les lletres), etc. En general, aquests recursos serveixen per a organitzar el discurs i facilitar la seua comprensió. Però, a més les cometes i les cursives poden resultar elements específicament modalitzadors en tant que poden indicar:
- Un canvi de llengua o de registre, que pot afectar una paraula, una expresiióo un gragment extens.
- Una citació textual de paruales o de pensaments d’altres (discurs reportat).
- Que determinades paraules, frases o fragments que apareuxen al text, no en formen part (epígrafs, endreces –dedicat`pries, acotacions teatrals, peus de foto…). En general, es tracta d’elements paratextuals.
- L’ús connotat del llenguatge, mitjançant el qual s’extableix unadistància entre ñ’emissor i les paruales que utilitza, o li conferreix un significat especial. En general, es recomana en aquest cas l’ús de les cometes i no de la cursiva. Aquest valor, especialment rellevant, des de la perspectiva de la modalització, permet expresar l’ús irònic o la reserva davant el significat ideològic o socialment acceptat de detrminades paraules o expressions.

També l’ús del...