Importància de la música

Perquè els nens han d'aprendre música?
María Victoria Casas, Llic Mus., Ing Civil Professora Assistent, Escola de Música, Facultat d'Arts Integrades, Universitat del Valle, Cali. RESUM Revisions de diversos estudis en els camps de l'educació, la psicologia i la música, han demostrat que l'aprenentatge en la infància d'una disciplina artística com la música, millora l'aprenentatge de lectura,llengua (incloses llengües estrangeres), matemàtiques i el rendiment acadèmic en general, potenciant a més altres àrees del desenvolupament de l'ésser humà. Aquest article presenta alguns elements que permeten evidenciar des de la teoria i la pràctica, el perquè i per a què han d'aprendre música els nens, basat en els diferents enfocaments de la pedagogia musical i l'experiència de l'autor en aquestcamp. Paraules clau: Aprenentatge musical, Pedagogia musical, Desenvolupament. Psicomotricitat. L'aprenentatge musical a edat primerenca ha estat objecte d'estudi des de les diferents disciplines que el comprometen, com la pedagogia, la psicologia i la música en sí mateixa. L'ésser humà en les seves diferents etapes de formació i creixement pot potenciar moltes habilitats que enforteixen en altresàrees de desenvolupament. Els diferents aprenentatges i la forma d'accedir al coneixement, així com els plànols cognitiu, afectiu i psicomotor poden veure's afavorits en iniciar de manera primerenca en l'aprenentatge de la música. Aquest article s'aborda des de la pròpia experiència de l'autor en el camp de l'educació musical, i recull enfocaments significatius en el procés d'aprenentatge. Inclouaspectes derivats de la teoria de les intel·ligències múltiples, la intel·ligència musical, els plànols del procés d'aprenentatge, el que fa generalment un músic, la incidència de l'aprenentatge de la música en la dimensió psicomotriu del nen, els beneficis de l'aprenentatge musical a edat primerenca en termes d'autoestima, com es forma el músic i una sèrie de reflexions sobre el mite del talent,finalitzant amb algunes conclusions des de la teoria i la pràctica del procés d'ensenyament-aprenentatge de la música. EL PROBLEMA L'oportunitat de la pràctica artística a una edat primerenca aporta valuosos elements que han d'estar presents en l'educació: amplien la imaginació i promouen formes de pensament flexibles, ja que formen la capacitat per desenvolupar esforços continus i disciplinatsalhora que reafirmen l'autoconfiança en el nen. L'art en qualsevol de les seves expressions, permet una comunicació universal en la qual tots d'alguna manera, entenen, s'aprecien i expressen emocions i sentiments. És a través dels llenguatges artístics com s'estableix sense paraules (però amb la participació del

sentit estètic i d'altres àrees del coneixement), l’acostament a altres facetes delgènere humà. En una revisió exhaustiva de centenars d'estudis empírics realitzats entre 1972 i 1992, tres educadors relacionats amb el projecte "Futur de la música" van descobrir que "l'educació musical millora l'aprenentatge de lectura, llengua (incloses llengües estrangeres), matemàtiques i rendiment acadèmic en general.(1) En el mateix projecte, els investigadors van anotar que "la músicaaugmenta la creativitat, millora l'estima pròpia de l'alumne, desenvolupa habilitats socials i millora el desenvolupament d'habilitats motores perceptives, així com el desenvolupament psicomotriu” (2). De la mateixa manera estudis com la teoria de les intel·ligències múltiples, plantejada pel neuropsicòleg Howard Gardner, afirmen que la intel·ligència musical influeix en el desenvolupament emocional,espiritual i corporal de l'ésser humà. Gardner afirma que "la música estructura la forma de pensar i treballar, ajudant a la persona en l'aprenentatge de matemàtiques, llenguatge i habilitats espacials".(3) Es podria citar una gran llista d'investigadors tant del camp de l'educació, com de la psicologia i de la música que corroboren les anteriors afirmacions. Però sorgeix l'interrogant. Com...