impresionismo y fauvismo



|

ÍNDEX:
IMPRESSIONISME .......................................................................................PÀG. 3 – 6.
HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT..............................PÀG. 3 – 4.
AUTORS IMPORTANTS DEL MOVIMENT...........................................PÀG. 4 – 5.
OBRESD’ART...................................................................................PÀG. 5 – 6.
FAUVISME.................................................................................................PÀG. 7 – 12.
HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT..............................PÀG. 7 – 8.
AUTOR IMPORTANT DEL MOVIMENT.............................................PÀG. 8 – 10.
OBRES D’ART................................................................................PÀG. 10 –12.
WEBGRAFIA....................................................................................................PÀG. 12.

















IMPRESSIONISME 1874 – 1886.
HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT:
Impressionisme és un moviment pictòric que sorgeix a França a finals del S. XIX en contra de les fórmules artístiques imposades per l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, quefixava els models a seguir i patrocinava les exposicions oficials en el Saló parisenc.
La paraula impressionisme té diverses accepcions totes artístiques: pictòriques, literàries i musicals. La real Acadèmia de la llengua, referint-se a l'accepció pictòrica la defineix com: " Corrent pictòrica del segle XIX que representa el seu objecte segons la impressió que la llum produeix a la vista, i nod'acord amb la suposada realitat objectiva. "
A aquest corrent se'l considera com l'última versió del realisme, la qual porta implícita el principi de la subjectivitat en la representació, de les sensacions cromàtiques.
La pintura impressionista no posseeix argument, sinó estampes, escenes urbanes i campestres. Els seus paletes van prendre com a punt de referència les noves investigacionsrealitzades sobre els colors primaris i secundaris, carregant així de tonalitats pures, vermell, groc, blau, verd, violeta i taronja.
Els impressionistes prescindiran del sentit literari, narratiu, dramàtic o retòric del llenç darrere de dibuixar i pintar escenes reals. Monet, Renoir, Sisley, Pisarro Cézanne i Berthe Morisot, van fundar l' associació Société Anonyme des artistes Peintres, Sculpteurs etGraveus el 1873, inaugurant un cicle de vuit exposicions sota el nom de «exposicions impressionistes».
L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa.
Els Impressionistes parteixen de l'anàlisi de la realitat. Fins ara la pintura reproduïa un escenari en què passava un esdeveniment que conformava el missatge per a l'espectador. Ara, es vol quel'obra reprodueixi la percepció visual de l'autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana de la natura en l'instant en què l'artista el contempla. Es centraran en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no en la representació exacta de les seves formes ja que la llum tendeix a difuminar els contorns. Venen colors que conformen coses, i això és el que plasmen,formes compostes per colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum. Tot això fa que elaborin una sèrie d'un mateix objecte en diferents circumstàncies atmosfèriques i temporals, no els importa l'objecte, sinó les variacions cromàtiques que pateix aquest al llarg del dia.
Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir lesformes, emprant per a això els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta). Van aconseguir oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.
El terme impressionistes els va ser imposat de manera pejoratiu pel crític Louis Leroy al veure l'obra de Monet Impressió capvespre o Impressió...