In a salvage land
Títol: En una tierra salvaje. Títol original: “In a Savage Land”
Director: Bill Bennett
Producció: Jennifer Bennet, Bill Bennet, Mikael Borglund, Gary Hamilton,Brenda Pam y Sandra Schulberg.
Any: 1999
Durada: 115 min.
IN A SALVAGE LAND
“In a salvage land” és una pel·licula que està ambientada durant la Segona Guerra Mundial, on després del bombardeig perpart dels japonesos al port de Pearl Harbour i haver destruït pràcticament tota la flota naval, Austràlia entra en la guerra formant part dels països Aliats.
La pel·licula comença quan en Phillip, professor d’antropologia a la Universitat australiana d’Adelaida, li demana a una de les seves millors alumnes, l’ Evelyn, que a decidit estudiar antropologia perquè és una de les poques carreres onaccepten dones, que es casi amb ell i d’aquesta forma poder demanar una subvenció per poder anar a observar les illes Tobriand per estudiar com els natius d’una tribu, d’aquesta illa, utilitzen l’activitat sexual per anar incrementant el seu domini social.
Aquest interès sorgeix quan en Phillip, després de què comenci la guerra, fa una recerca de llibres que són dignes de ser guardats i troba unde Malinowski, famós antropòleg datat entre 1884-1992, interessat per l’estudi de les societats tribals. A partir d’aquest moment, el film ens mostra de forma detallada, el que dins del camp antropològic seria anomenat “treball de camp” i que ens facilita l'etnografia. Aquest procés té tres parts, el procés de treball, el que anomenaríem l’experiència vital i finalment la monografia, que seria lapart escrita de les dades recol·lectades pels dos processos anteriors.
Un cop el matrimoni arriba a l'illa, els dos antropòlegs s’instal·len en una cabanya dins de la tribu per tal de comprendre millor aquesta cultura, poder viure des de dins les seves tradicions i deixar-se portar per “l’exotisme” d’aquests natius, però aquesta cabanya és diferent de la de la gent de la tribu, marcant unestatus social diferent i establint d’aquesta manera una línia que sense donarse’n conta no els i permet visualitzar de forma plena la realitat en la qual viuen els aborígens de la tribu.
Un dia, van a menjar a casa del Douglas, un terratinent de l'illa i aquest els i mostra un partit de criquet, ja que, segons el Douglas, és millor veurel’s jugar a criquet que no pas que es matin entre ells, aixòés un fet que demostra de forma molt clara l’aculturació que ha patit la tribu.
A poc a poc, el masclisme de l’època també es comença a visualitzar quan en Philip li diu a la Evelyn que l’ha portat allà perquè escrigui a màquina totes les seves notes que només parlen de la vida dels homes, dels costums dels homes, etc. Ja que en Phillip només s’ha dedicat a observar i fer preguntes als mascles dela tribu, així com només fotografiar aquesta part del grup.
A la Evelyn, per la seva part, la tracta com a una nena petita que no pot ser independent, incapaç de fer res per si mateixa i això molesta la protagonista que agafa la càmera del seu marit i es disposa a parlar amb les dones de la tribu. Això és el detonant de la pel·licula, ja que l’Evelyn fotografia a la filla del cap de la tribumantenint relacions sexuals amb un natiu i aquesta fotografia surt a la llum, fet que avergonyeix al jerarca i pare de la noia i fa que aquesta es llenci d’un arbre suïcidant-se.
En aquest punt de la pel·licula podem observar que fins que les dones no van començar a fer treballs d’ordre antropològic, no es va poder conèixer en total plenitud les societats estudiades, perquè els homes només enformen la meitat d’aquesta i per tant el treball estaria incomplet.
Seguint amb l'anàlisi de la pel·licula, quan una Evelyn avergonyida li demana a en Mick, comerciant de l’illa que esta enamorat d’ella i és l’únic que la tracta com una igual, que la porti a una altra tribu, per així ella poder fer la seva tesi, deixant de banda a en Phillip, perquè així ell pugui fer el seu treball, arriba a...
Regístrate para leer el documento completo.