Inca

ELS GRACO, LA REVOLUCIÓ DELS OPRIMITS DE ROMA
Les injustícies socials s'han donat sense descans al llarg de la història. Els rics i poderosos creaven sistemes socials i lleis amb l'objectiu de perpetuar els seus privilegis més enllà de la seva generació i obligar els néts dels seus servents a servir els seus. Però hi ha hagut moments en què els serfs es rebel·laven. Això és el que va passar ala Roma republicana, un estat que no parava de guanyar guerres i d'expandir el seu territori. Va ser precisament aquest èxit el que va provocar el conflicte.
Al segle II a.C. la República de Roma va patir una greu crisi a causa del seu creixement tan espectacular com ràpid. En un segle i mig va passar de controlar només la Península Itàlica a ser la potència hegemònica a la Mediterrània. Vençuda idestruïda Cartago, conquerida Macedònia, creades províncies a Hispània i el sud de la Gàl·lia, i amb un peu a l'Àsia Menor, Roma era l'àrbitre del món i la propietària d'immensos territoris, de milers d'esclaus i de riqueses saquejades a els regnes més opulents del moment.
Va ser una rapinya immensa que va enriquir moltíssim als romans, millor dit, a només un grapat d'ells, els més poderosos.Eren els anomenats optimates, els més rics, oligarques i patricis que controlaven el Senat. Estaven enfrontats als populars, els representants de la plebs. Les grans conquestes romanes havien estat barallades pels plebeus que configurava el gruix de les legions. No obstant això, tot i això el botí, els esclaus, i sobretot, les terres, no es van repartir de manera equitativa. Segons la llei romana,les terres conquistabas passaven a formar part del ager publicus, a l'Estat, i era repartit després. Però els optimates, que controlaven el poder.

La ruïna dels plebeus
Això significava la ruïna per als plebeus camperols que eren petits propietaris de terres, que havien estat la majoria dels ciutadans romans fins a les grans conquestes. Les seves petites propietats no podien competir amb elsgrans latifundis dels senadors i moltes van acabar absorbides per ells.
Les causes eren simples. Les conquestes van portar a Itàlia una gran quantitat de productes agrícoles de les noves províncies que van baixar els preus dels productes de tal manera que els petits agricultors s'arruïnaven. A més, la quantitat d'esclaus capturats en les guerres victorioses i que ara treballaven en els latifundis,abaratir tant els costos laborals que els camperols arruïnats no eren contractats com jornalers.
Atur o esclavitud voluntària era l'opció per a molts dels milers de ciutadans romans arruïnats que havien lluitat en les campanyes que havien enriquit als senadors. Les guerres eren cada vegada més llargues i en llocs més llunyans, de manera que els camperols, que eren els legionaris, no podien ferfront a la guerra ia la seva parcel · la alhora. Una altra causa de la ruïna.

Una revolució legal
Però els plebeus van contraatacar, i ho van fer en les institucions. Dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac, van encapçalar la revolució. Havia de ser tranquil · la, a través de les institucions i respectant la llei. Però els poderosos optimates no es van quedar amb els braços creuats.
L'any 133a.C. Tibero Sempronio Graco va ser triat Tribú de la Plebe. Aquest mateix any va presentar una proposició de llei, l'anomenada Llei Sempronia. Era una revolució que presentava una reforma agrària en tota regla. Bàsicament expropiava les terres ocupades il · legalment pels optimates i establia el seu repartiment equitatiu entre la plebs. Els petits camperols recuperarien així les seves terres i, comestava prohibida la seva venda per la nova llei, s'impedia que fossin absorbides de nou pels latifundis. Un tribunal de tres membres, entre els quals estava Cayo, el germà de Tiberi, havia de presidir aquest procés.
Com era d'esperar, els optimates no van permetre que aquesta llei prosperés. Des del Senat van tractar de posar tots els obstacles possibles. Per començar, no van proporcionar els...