Incapacitaci

LA INCAPACITACIÓ

Capacitat jurídica i capacitat d'obrar
La capacitat jurídica suposa l’aptitud d’una persona per a ser titular de drets i
obligacions, però no per a exercitar-los. La capacitat jurídica – també coneguda
com a personalitat jurídica – l’adquireix tota persona física pel sol fet de néixer.
O es té o no es té capacitat jurídica, o dit d’una altra forma o s’és o no s’és
persona, nocap la possibilitat de graduar o limitar la capacitat jurídica.

Així, tant un nen d’un any com una persona gran de vuitanta-nou anys tenen
plena capacitat jurídica, ja que poden ésser titulars de drets i obligacions. Per
exemple el nadó d’un any podria ésser titular – propietari – d’un bé immoble
que el seu avi que acaba de morir li ha adjudicat en el seu testament. Ara bé,
per a defensar aquestdret o per a negociar amb ell – vendre el bé immoble,
regalar-lo, hipotecar-lo – aquest menor, amb plena capacitat jurídica,
necessitaria que actués per ell el seu representant legal, ja que té limitada la
seva capacitat d’obrar.

La capacitat d’obrar es l’aptitud per a exercitar, per a realitzar actes jurídics
(contractar, ésser part en un judici, etc..).

La plena capacitat d’obrar s’adquireix ambla majoria d’edat – els 18 anys - .
Amb anterioritat a aquesta edat s’entén que el menor d’edat té una capacitat
d’obrar limitada, i llevat per alguns actes puntuals que l’ordenament jurídic li
permet realitzar per sí sol, per tractar-se d’actes personalísims (així, atorgar
testament a partir dels 14 anys; contraure matrimoni amb dispensa judicial a
partir dels 14 anys), en la resta d’actesnecessita que actuï per ell el seu
representant legal. Els representants legals del menor són en principi els seus
progenitors (persones que ostenten la pàtria potestat sobre ell); si aquest no
existeixen o tot i existir estan privats de la pàtria potestat, el menor necessitarà
que se li nomeni un tutor.

1

A més, existeix la figura del menor emancipat (i del menor de vida
independent), que poden dura terme per a sí mateixos la generalitat dels actes
jurídics, llevat d’aquells que són considerats especialment perillosos (vendre
béns immobles o establiments mercantils, venda d’objectes d’extraordinari
valor, donar diners o prendre diners a préstec). Per a la realització d’aquests
actes d’especial perillositat el menor emancipat necessita del complement de la
seva capacitat d’obrar; és a dir,que els seus progenitors o en el seu defecte el
seu curador doni el vist i plau a aquests actes realitzats pel menor emancipat.
Fixeu-vos com en aquest cas és el menor emancipat el que realitza els actes
però necessita del vist i plau dels seus pares o del curador – aquests no estan
actuant per ell, si no que estan complementant la seva capacitat d’obrar -. Un
menor d’edat pot emancipar-se perconcessió dels seus pares o del jutge (a
partir dels 16 anys) o per matrimoni (a partir dels 14 anys amb dispensa del
Jutge de Primera Instància).

A més pot succeir que una persona – sigui major o menor d’edat – estigui patint
una malaltia o una deficiència física o psíquica de caràcter persistent que li
impedeixin el poder governar-se per a sí mateixa. En aquests casos aquesta
persona podriaarribar a ésser incapacitada judicialment, de manera que se li
limités la seva capacitat d’obrar (mai pot limitar-se la capacitat jurídica d’una
persona). En aquests casos i atenent al grau d’incapacitació de la persona se la
declararà judicialment incapacitada i se li nomenarà un tutor (si el seu grau
d’incapacitació fa necessari que una persona actuï per ell, el representi) o un
curador (persona noque actuï per ell, si no que li complementi la seva capacitat
d’obrar).

Les limitacions de la capacitat d’obrar són concebudes per l’ordenament jurídic
com a mecanismes de protecció de menors i de persones incapacitades.

La incapacitació. Concepte
S'anomena incapacitació a la reducció o a la limitació de la capacitat d'obrar
d'una persona i en conseqüència es farà necessari el nomenar a una...