Incontinencia Urinaria

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

La incontinència urinària és la perduda del control vesical. Implica un important impacte psicològic i social que pot afectar greument l'estil de vida del pacient. Tot iaixí, és comú que el pacient afectat d'incontinència no li doni la importància que mereix, sense intentar aclarir el tipus i determinar si és passatgera, reversible o simplement buscar una opinióespecialitzada.
Encara que la incontinència urinària és alguna cosa que pot ocórrer en qualsevol edat, és més comuna durant la vellesa. Segons estudis, una de cada cinc persones majors de 40 anys sofreixd'aquest desordre.
La incontinència pot ser :
* Transitòria: la que és d’aparició d’aguda i recent, com en el cas del senyor Camí, que va començar a patir incontinència tres setmanes enrere.Sempre s’ha de considerar reversible i transitòria fins que es demostri el contrari.
* Establerta o persistent: si no es troba cap causa transitòria o no desapareix amb tractament al cap dequatre setmanes.
CAUSES I SÍMPTOMES
Les causes de la incontinència són diverses; van des de no prendre massa líquid fins a condicions més serioses, com una bufeta inflamada. La incontinència urinàriasenil pot prendre diverses formes, a continuació es mostren les cinc presentacions més comunes.
* Entre els adults majors, la més comuna és la incontinència d’urgència, una necessitat urgentd'orinar sense aconseguir a arribar al bany. Es creu que es produeix per la contracció involuntària o no inhibida de la bufeta que el pacient simplement no pot detenir.
* La incontinència per esforçes produeix quan es comprimeix la bufeta producte d'un esforç abdominal, com tossir, esternudar o riure. En la vellesa, els músculs de la bufeta estan tan afeblits que es poden produir fugides d'orinasimplement per aixecar-se d'una cadira. Rarament afecta als homes, excepte els operats de pròstata o per radiació. És freqüent en dones que pateixen obesitat, multiparíperes, amb deficiència...