Independència

PALAU DE LA MÚSICA
El Palau de la Música té com a autor Lluís Domènech i Montaner, i va ser construit entre el 1905 i el 1908 a Barcelona.

La nova societat industrial, burgesa i liberal que s’estava configurant a Europa al llarg del segle XIX, va tenir a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya. A finals del segle XIX la burgesia industrial catalana, pròspera, culta inacionalista encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes, conservadors i rurals del govern central d’Espanya, per crear una Catalunya més autònoma, liberal i culta. Aquest va ser el moment de la Renaixença, un moviment cultural de caràcter nacionalista que va fomentar el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans, ambient en el que va ser construït el Palau.Aquesta voluntat de recuperar les tradicions també es va desenvolupar en l¡àmbit de la música, a través de cors burgesos i els cors Clavé. També és cert que aquest afany participatiu pel que fa a la música tenia una doble intencionalitat, ja que pretenia allunyar els treballadors de l’alcholisme en el seu temps d’esbarjo. Va ser en aquest entorn que va aparèixer l’Orfeó, una institució musicalque va adquirir molts socis, malgrat que no tenia un local d’assaig propi, i aquest va ser El Palau de la Música, de Domènech i Montaner. Una altre obra interessant de l’artista seria l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.



ANÀLISI FORMAL O ESTILÍSTICA

A trets generals, el modernisme es va caracteritzar per la combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració amb elementsnaturals, i el fet que l’autor entengués l’obra com una “obra total” és a dir, que l’arquitecte s’encarregués de la decoració de tot l’edifici, també l’interior i el mobiliari. Va començar com un art força burgès i urbà, malgrat que també es va anar difonent en edificis amb altres funcions.
Alguns autors modernistes pel que fa a l’estil, serien Puig i Cadafalch o Gaudí, malgrat que tots elsautors d’aquest moviment tenen un estil força propi.
Pel que fa als material de construcció del Palau de la Música, podem apreciar que hi són molt presents el ferro, el vidre, la terrissa, la ceràmica i el maó vermell. En aquest aspecte seria important remarcar una vegada més la mescla entre materials moderns i materials més locals i tradicionals, ja que malgrat tractar-se d’un edifici solemne, vaser construït amb materials humils i la majoria artesanals, pel fet que també es pretenia reivindicar els oficis artesanals.
Pel que fa al sistema constructiu, podríem ressaltar que els elements de suport són un entramat metàl·lic i columnes i jàsseres de ferro que formen l’estructura de la “capsa de vidre”, tot destacant-ne la presència de la volta. Com en el gòtic, les càrregues es trobenconcentrades en punts molt concrets que alliberen els murs de sostenir el conjunt, però utilitzant el ferro en lloc de la pedra. Els murs, per tant, són “murs cortina”, ja que la seva funció no és sostenir l’edifici, i en bona part es tracta de vitralls.
A nivell d’interior, la planta es divideix en tres parts: els accessos, l’auditori i l’escenari. Els accessos porten a l’auditori mitjançantdues escales monumentals, i malgrat tractar-se del vestíbul i ser un espai solemne, està menys decorat que la resta d’espais . L’auditori esta format pel pati de butaques i dos pisos de llotges. A la paret del fons de l’escenari hi ha les divuit muses (esculpides per Eusevi Arnaus) de la música, que són formades per bustos escultòrics que sobresurten de la paret. Al sostre hi ha un gran vitrall enforma de cúpula invertida que filtra la llum de diversos colors. A les parets laterals hi trobem una combinació entre vitralls i escultures de Gargallo que fan referència a òperes o composicions musicals famoses.
La Façana és un “mur cortina” i en aquesta zona el maó està recobert per rajola vidriada per tal que “brilli”. Pel fet de la situació de la parcel·la on havia d’estar construït el...