Independencia

La Constitución de Cádiz en América:
Apatzingán, 1814
Mariano Peset
Universitat de València

Resumen
La constitución de Cádiz tuvo una presencia doble en la América hispana. Por un lado se
promulgó en aquellos territorios y sus representantes formaron parte de las cortes de
1810 a 1813, hasta la vuelta de Fernando VII al poder, y de 1820 hasta 1821, en que Agustín
Iturbide proclamó laindependencia de la Nueva España. Pero además su texto sirvió de
modelo a algunas constituciones de las repúblicas emergentes. No en las primeras
promulgadas antes en Colombia y Venezuela, inspiradas en modelos norteamericanos y
franceses. En el decreto constitucional de Apatzingán —primera constitución
independiente de México— su rastro es amplio. Mediante el análisis de su articulado
examinolas influencias o préstamos que recibió del texto de Cádiz de 1812; aparte las
influencia de la declaración de derechos y deberes de Venezuela de 1811, que a su vez,
recoge preceptos de las constituciones francesas, en especial de la jacobina de 1793. O los
elementos originales que aporta. Para impulsar la revolución los nuevos pueblos o
naciones aprovechan elementos jurídicos de diferenteorigen, no importa que procedan
del enemigo con quien están luchando, como hizo Cádiz de las constituciones francesas o
Morelos y los mexicanos de preceptos de 1812.
Resum
La constitució de Cadis va tindre una presència doble en l’Amèrica hispana. Per una
banda es va promulgar en aquells territoris i els seus representants van formar part de les
Corts de 1810 a 1813, fins al retorn de FerranVII al poder; i de 1820 fins a 1821, en què
Agustín Iturbide va proclamar la independència de la Nova Espanya. Però, a més, el text
va servir de model a algunes constitucions de les repúbliques emergents; no en les
primeres promulgades abans a Colòmbia i Veneçuela i inspirades en models nordamericans i francesos. En el decret constitucional d’Apatzingán –primera constitució

apatzingán, 1814113

independent de Mèxic– el seu rastre és ampli. Per mitjà de l’anàlisi de l’articulat
examine les influències o els préstecs que va rebre del text de Cadis de 1812; a banda, la
influència de la declaració de drets i deures de Veneçuela de 1811 que, al seu torn,
arreplega preceptes de les constitucions franceses, en especial de la jacobina de 1793; o els
elements originals que hi aporta.Per a impulsar la revolució els nous pobles o nacions
aprofiten elements jurídics d’origen diferent. No importa que procedesquen de l’enemic
amb qui estan lluitant, com va fer Cadis de les constitucions franceses o Morelos i els
mexicans de preceptes de 1812.
Abstract
The Cadiz Constitution had a twin presence in Hispanic America. On the one hand, it
became law in those territories, andtheir representatives formed part of parliament
from 1810 to 1813, until Fernando VII returned to power, and 1820-21, when Agustín
Iturbide declared New Spain’s independence. One the other, the text also served as a
model for the constitutions of some of the emergent republics, although not in the first
constitutions created in Colombia and Venezuela, which drew on North American and
Frenchmodels. In the Apatzingán constitutional decree, Mexico’s first independent
constitution, its mark is clear. Through an analysis of the relevant articles, this paper
studies the influences of the Cadiz Constitution of 1812 and the borrowings from it; this
is separate from the influence of Venezuela’s 1811 declaration of rights and duties, which
in turn bears heavy French influence, particularlyfrom the 1793 Jacobin text, and also
any original elements they may bring. It concludes that in order to promote revolution,
these new peoples and nations take advantage of legal tools of a different origin, and it
does not matter if these are from the enemy whom they are fighting, just as Cadiz did
with French texts, and Morelos and the Mexicans with Spain’s 1812 text.

Sumario
I....