index circuitos electricos


Index








































Pag 1.
Els circuits elèctric es la base per fer un muntatge elèctric està format per un Generador, Receptor, Conductor, Elements de control












Figura 1.
Es un circuit basat per un receptor que es la bombeta , un generador quees la pila, i el E.Maniobre .
Hi ha 4 componets elèctrics diferents:
- Els Generadors : Bateries
Piles
Connectors

-Els conductors: Cables-Els Elements de control: Interruptor
Commutador NO
Commutador NT
CommutadorCommutador d'encreuament
Relé

- Receptor: Motor
Bombeta
ResistènciaLed
Timbre

Els components tenen senzills dibuixos i fàcils de recordar els seguens dibuixos son de alguns: , ,.

Circuits en sèrie aquella en la qual els elements es connecten l’un a continuació de l’altre formant un sol camí i branca.


Circuit en paral·lel aquella en la qual tots els elements es troben unitsentre ells pels dos terminals.

Circuit mixt son els que tenen un tros en sèrie i l’altre en paral·lel.










HISTORIA DE L’ELECTRICITAT
La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic. El fenomen en si, sense comptar la seva relacióamb l'observador humà, no té història; i si se la considerés com a part de la història natural, en tindria tanta com el temps, l'espai, la matèria i l'energia. Com també es denomina electricitat la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la tecnologia que l'aplica, la història de l'electricitat és la branca de la història de la ciència i de la història de la tecnologia ques'encarrega de l'estudi de la seva aparició i evolució.
Un fragment d'ambre que Tales de Milet va poder utilitzar en la seva experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en grec d'aquest material (ελεκτρον, elektron) s'utilitzà per a anomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure, de William Gilbert (1600).Una de les seves fites inicials pot situar-se cap a la dècada del 600 aC, quan el filòsof grec Tales de Milet va observar que fregant una vara d'ambre amb una pell o amb llana, s'obtenien petites càrregues (efecte triboelèctric) que atreien petits objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una espurna. A prop de l'antiga ciutat grega de Magnèsia es trobaven les denominadespedres de Magnèsia, que incloïen magnetita. Els antics grecs van observar que els trossos d'aquest material s'atreien entre si, i també atreien petits objectes de ferro. Les paraules magneto – equivalent al terme català imant – i magnetisme deriven d'aquest topònim.







LA LLEI D’OHM
La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és directament proporcional...