indicadors emocionals

El DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Els dibuixos de la figura humana (DFH) s'han convertit en una de les tècniques
més àmpliament usades pels psicòlegs que treballen amb nens. Però varia molt els
objectius en funció dels quals s'administra. Actualment existeixen dos enfocaments
principals de la interpretació del DFH.
El Primer: És utilitzat pels psicòlegs clínics primordialment, els qualsconsideren el
DFH com una tècnica projectiva, i analitzen els dibuixos buscant signes de
necessitats inconscients, conflictes i trets de personalitat.
Els exponents més destacats de l'ús del DFH com instrument projectiu són
Machover (1949,1953,1960), Levy (1958), Hammer (1958) i Jolles (1952). Aquests
clínics han estudiat extensament dibuixos de la figura humana d'adults i
d'adolescents, però hantreballat en un grau molt limitat amb dibuixos de nens en
edat escolar. Encara que el test de Machover es basa en gran part en la seva
experiència clínica amb pacients masculins, adolescents i adults, ha estès els seus
resultats també a nens (1953,1960). Machover ofereix pel que fa a signes en el
DFH nombroses hipòtesis basades en la teoria psicoanalítica, però no brinda com
base de les sevesafirmacions cap sistema de tabulació ni dades controlades
mitjançant les investigacions.
El Segon: És utilitzat pels psicòlegs educatius qui enfoquen el DFH com un test
evolutiu de maduració mental. El representant més notable de l'enfocament
evolutiu va ser Goodenough (1926). Posteriorment Harris (1963) subratlla
especialment que el test de Goodenough amida maduresa mental.
Di Leo (1970,1973), Hammer (1960), Klepsch i Logie (1982) i Koppitz (1968) han
demostrat que la qualitat i el contingut dels DFH reflecteixen autoconceptes,
actituds i conflictes dels nens.
Kellog (1959), afirma que l'estructura del dibuix d'un nen petit està determinada per
la seva edat i nivell de maduració, mentre que l’estil del dibuix reflecteix les seves
actituds i les preocupacions que són mésimportants per a ell en aquest moment.
Koppitz (1968), afirma que els DFH són una forma de comunicació no verbal entre
l'examinador i el nen. Així el dibuix és un llenguatge i pot analitzar-se, igual que el
llenguatge parlat, en diverses formes: els DFH es poden avaluar en termes de la
seva estructura, és a dir, els detalls esperats normalment en els dibuixos a
diferents nivells d'edat; els DFHpoden analitzar-se per la seva qualitat, és a dir per
detalls poc comuns, omissions o agregats; i finalment, es pot explorar el contingut
de la producció gràfica dels nens proporcionant claus d'un missatge que el nen
està enviant (Koppitz, 1968).
Koppitz (1976), analitza els DFH en funció de dos tipus de signes objectius:

1) Un primer conjunt de signes es considera que està primàriamentrelacionat
amb l'edat i el nivell de maduració; a aquests signes els denominem Ítems
Evolutius.
2) Un segon conjunt de signes s'està primàriament relacionat amb les actituds
i preocupacions del nen; a aquests signes els denominem Indicadors
Emocionals. És evident que una interpretació significativa dels DFH infantils
pressuposa un coneixement exhaustiu tant dels indicadors emocionals ievolutius en cada nivell d'edat.
Koppitz (1968), “El dibuix total i la combinació dels diversos signes i indicadors
sempre s'han de considerar i analitzar amb base en l'edat, la maduració, l'estat
emocional, els antecedents socials i culturals del nen, i avaluar-se juntament amb
els resultats d'altres proves disponibles”. Per tant “Considera que els DFH
reflecteixen primordialment el nivell evolutiudel nen i les seves relacions
interpersonals, és a dir les seves actituds cap a si mateix i cap a les persones
significatives en la seva vida”. A més el DFH poden revelar les actituds del nen cap
a les tensions i exigències de la vida i la seva manera d'enfrontar-les; els dibuixos
també poden reflectir les intenses pors i ansietats que poden afectar-lo conscient o
inconscientment en un...