Industria Cultural



La Indústia Cultural. Il.lustració com a engany de masses

Introducció

Theodor Adorno i Max Horkheimer varen escriure entre el 1944 i el 1947 un article titulat: La Industria Cultural. Il.lustració com a engany de masses. Arran d'aquest article varen aparèixer tres conceptes clau: Industria Cultural, Individu i Mercaderia. A continuació explicarem cada un d'aquests conceptes.

IndústriaCultural

Arran de l'arribada de l'economia capitalista la societat es troba en un caos cultural, i això suposa un desordre general ja que la cultura està per tot (cinema, radio, revistes, art). Ara aquesta cultura i objectes culturals estan al servei de la comoditat dels individus, l'auge d'aquesta societat de masses es un símptome d'una era demacrada en la que les manifestacions estètiques noméssón una font de gratificació per esser consumides. Tan es aixi que els immobles i les construccions faraòniques cerquen demostrar el poder del capitalisme, aquests projectes que haurien de ser en vivendes petites per l'individu són transformats en grans construccions; el cinema i la ràdio també sofreixen una gran transformació, el que abans eren considerades formes d'art, ara son només un negoci quea part serveix per influenciar als individus de la societat de masses.
La participació de la industria cultural a la tecnologia portarà tècniques de reproducció que intentaran satisfer les necessitats dels consumidors, això si, utilitzant bens estandaritzats (per tots els individus igual, aixi s'aprofita la creació en cadena de les fàbriques). Aquests bens estandaritzats són acceptats pelsconsumidors sense adonar-se'n que estan firmant una gran ajuda a la manipulació que fa el sistema, ja que la tècnica de la industria cultural de produir en serie bens estandards ha fet desaparèixer la lògica i l'originalitat de les obres. Un clar exemple és el pas que ha fet el telèfon a la ràdio, al telèfon el participant és el subjecte, en canvi a la ràdio només som simples espectadors a els queens fan creure que podem triar el que escoltam, però sempre dins un petit grup d'emisores que fan ús de l'estandarització; encara que ens pensem que a n'aquest mitjà hi pot haver alguna cosa que no estigui planejada i sigui espontànea, aquesta espontanietat és totalment falsa ja que un grup d'experts s'encarrega de censurar i dir el que si que pot ser "espontani" i el que no.
Dins la industriacultural tots els sectors i les empreses estan tan units i es poden diferenciar tan poc que ens fan creure que podem triar diversos tipus d'articles, aquests articles són pràcticament iguals, l'únic que els diferencia és una petita diferència. Les empreses intenten tenir contents a persones de totes ideologies, tots colors i tots sentiments creant mitjans tant per una ideologia com per l'altre, ningúpot escapar, tots són el mateix davant els ulls de la societat de la indústria cultural. D' igual forma actuen els articles que suposadament estan en competència, són articles pràcticament idèntics, es creen uns mèrits i desventatges de cada article per així afavorir la possibilitat d'elecció i fer creure que hi ha grans diferències i enganar aixi al comprador ilús.
En l'art de masses l'àmbit dela direcció de producció es produeix de la conciència de cada individú; normalment a la societat de masses els gustos estan estandaritzats, per això si un tipus de llibre, de cançó, de pel·lícula agrada, els clixés utilitzats s'exprimeixen copiosament, això crea una roda í: com que això agrada es segueix cultivant el mateix i com que és el més comú i al que més avesats esteim ho trobam molt normali ens sentim més còmodes amb ells. Per què canviar i ficar alguna cosa nova si el que tenim funciona perfectament?. El que això fa és reprimir la imaginació del subjecte envers al cinema; si ja hem percebut el desenllaç d'una pel·lícula normalment només de veure els personatges i les situacions en les que es troben ja podem saber com anirà el nus i fins i tot com acabarà; a més a més el món...