Industrialització d'españa al segle xix

[pic]

INDÚSTRIALITZACIÓ ESPANYOLA AL SEGLE XIX

[pic]

Esquema:

[pic]

Per què España no es va indústrialitzar plenament durant el segle XIX?

Al segle XIX la indústria va començar a desplaçar a l'agricultura com a principal activitat econòmica en els països més avançats. Això va propiciar la transformació de l'economia d’alguns països europeus. No obstant això, España no es vaindustrialitzar com França, Gran Bretanya o Alemanya, ja que la seva economia seguia essent bàsicament agrària i el sector industrialitzat era poc competitiu a nivell internacional.

Els motius que van fer d'España un país poc industrialitzat en aquest segle vénen de diferents àmbits. Per començar, Espanya està situada a l'extrem sud-occidental d'Europa, la qual cosa encaria el transport deproductes i matèries primeres a l'estranger. A més, durant el segle XIX España era un estat proteccionista, és a dir, imposava limitacions a la importació de productes estrangers (com la imposició d'aranzels) amb la finalitat d'afavorir el producte nacional, ja que aquest resultaria més barat per al comprador que el producte estranger. Això es va tractar de remeiar imposant una política lliurecanvista,que es va trobar amb l'oposició dels focus industrials espanyols, els quals veien les seves vendes amenaçades pel baix preu dels productes importats i al final no va ser imposada.

D'altra banda, el baix poder adquisitiu de gran part de la població espanyola (agricultors i pescadors) era la causa de l'escassa venda i, per tant, l'escassa necessitat de producció. Una família de camperols mitjàgastava gairebé tots els guanys en cobrir les seves necessitats bàsiques, per tant el seu consum d'altres productes era mínim. A més, el percentatge de població que treballava a indústries, mineria i construcció era molt petit (14,4% el 1877, la meitat que en els països més industrialitzats), de manera que la producció també era més reduïda.
També cal destacar que els propietaris de les terresestaven poc interessats a modificar el mètode de cultiu de les seves terres, ja que els pocs beneficis que aconseguien no eren suficientment alts com per invertir en màquines, a més que preferien gastar-los en adoptar una vida típica de l'antiga noblesa o adquirir més terres en lloc de tractar d'augmentar la producció i entrar en una dinàmica de competició, típica en els països més industrialitzats.La construcció de ferrocarrils, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi de persones i productes resultar un fracàs que es va veure reflectit en la crisi financera de 1866, any en què es van paralitzar les construccions de ferrocarrils com a causa de la poca rendibilitat de les vies creades, ja que havien estat construïdes de forma descontrolada. A partir de 1873, quan es va reprendre laconstrucció, la majoria d'empreses havien desaparegut i només es van completar les vies que havien estat paralitzades en la crisi dels ferrocarrils. A part que la seva construcció podria haver afavorit als sectors siderúrgic i de maquinària (la construcció va ser duta a terme per empreses estrangeres amb materials estrangers), no afavoria l'intercanvi amb països europeus, ja que l'ample de via era diferenten els altres països i el canvi dels productes a altres trens enllaç frontera per exportar encaria enormement el preu final del producte espanyol en l’estranger. A nivell nacional, el poc ús que se li va donar al ferrocarril no va fomentar l'intercanvi de persones i materials, ja que l'estructura radial de la xarxa amb Madrid com a centre dificultava l’intercanvi directe entre les zones mésindustrialitzades (Catalunya i el País Basc).

Respecte a la producció d'energia, que en l'època era produïda mitjançant la combustió del carbó, també era inferior als països més industrialitzats. Això és degut a que el carbó espanyol, tot i ser abundant, era de baix poder calorífic i de mala qualitat, a part de que les mines tenien vetes petites i estretes, el que dificultava l'extracció del...