Inefc

Definició pròpia del concepte de joc i del seu origen.

A continuació farem un anàlisis del concepte joc i del seu origen mitjançant diferents teories i argumentacions de diferents autors per poder assimilar de manera adequada aquests conceptes.

Navarro (2002) comenta que el concepte de joc a anant evolucionant i les primeres definicions del concepte joc provenen del llati i feienreferència a la idea de broma . Diversió o carent de serietat, però que poc a poc el concepte de joc a anant evolucionant segons les necessitats de la societat cap a un concepte de lúdic o d'entreteniment.
És evident ja que les paraules evolucionen al mateix ritme que els éssers humans i per tant canvien les formes de percebre les coses.

Segons el DRAE (2001) ens diu que joc és “Acción y efecto dejugar” però si busquem alguna de les seves accepcions podem trobar que diu “Ejercicio recreativo sometido a reglas, y en el cual se gana o se pierde” aquesta accepció és més similar al concepte de Navarro (2002) ja que s'aproxima més a la nostra realitat diria.

Els autors Omeñaca i Ruiz (2005) analitzen el joc des de una perspectiva d'entreteniment i plaer que proporciona un aprenentatge moltimportant durant els primers anys de l'infant. També comenten que el joc crea situacions fictícies, però que son properes a la realitat, com l'exemple dels nens de jugar a pares i mares, on és una situació irreal ja que són nens, però que en un futur es pot donar.
“Actividad alegre, placentera y libre que se desarrolla dentro de si misma sin responder a metas extrínsicas e implica a la persona en suglobalidad, proporcionandole medios para la expressión, la comunicación y el aprendizaje” (Omeñaca i Ruiz, 2005: 9).

L'autora Gilb (1984) comenta que el joc és una activitat física i mental, això queda clar, com ja sabem hi ha jocs que són d'habilitat mental i altres on cal una implicació més física. Però Gilb (1984) incideix molt en l'aspecte de la reglamentació que és molt important perpoder desenvolupar el joc, jo considero que és important però no determinant per el bon desenvolupament.

Segons Navarro (2002) considera que el fet de jugar és propi de la cultura i la consideració del propi joc. Per tant això vol dir que segons el nostre entorn és a dir on vivim qui ens envolta i les nostres influències considerarem l'acció de jugar de manera diferent depenent d'on ens situem.Gorris (1977) afirma que el terme joc és acció i efecte de jugar que a la vegada vol dir també exercitar alguna activitat física o espiritual, sense cap més finalitat que el plaer que s'en deriva. Segons el que ens diu Gorris (1977) podem entendre que el concepte del joc és el que la majoria de joves entenem és a dir que és una activitat lliure, lúdica i que genera un plaer a les persones que lapractiquen i aquests hauria de ser el concepte de joc al ser una cosa que fem de forma voluntària.

Huizinga (1972) ens dona una definició de joc molt similar a la de Gorris (1977) però incidint amb el concepte de la cultura.

“El juego es una acción o una actividad voluntaria, realizada en ciertos límites fijos de tiempo y lugar, según una regla libremente consentida pero absolutamenteimperiosa, provista de un fin en sí, acompañada de una sensación de tensión y de júbilo, y de la conciencia de ser otro modo que en la vida real. El juego es el origen de la cultura”. (Huizinga, 1972:34)

D'una altre banda podem dir que:

“El juego para el niño es un verdadero trabajo; es el medio por el cual recibe nuevas experiencias y aprende por medio del hacer; y es, sobre todo, su forma deexpresarse y de crear todas las maravillosas y fascinantes cosas que el adulto niega normalmente por necesidad”.
(Arnold Arnold 1992, ciat a Sànchez i Carmona, 2004: 75)

Aquesta definició ens apropa a la idea del joc com un mitjà per aprendre coses noves i tenir noves experiències i per desenvolupar la nostra imaginació.
D'una manera bastant contrària a aquestes idees de Huizinga (1972) i...