Inercia

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA.

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra.

Dos grans actuacions dels governs liberals del segle XIX:
Liquidació de les formes pròpies de l’Antic Règim: senyoria, primogenitura, béns comunals, mans mortes.
Consolidació de la propietat privada de la terra, com a element essencial de la nova organització capitalista de l’economia.Finalitat: Reforma Agrària Liberal objectiu: alliberar la terra de les traves de l’Antic Règim per desenvolupar la propietat privada i economia de mercat.
Reforma de la propietat avalada per:
Millorar la producció agrària.
Resistència dels pagesos a continuar pagant els vells drets feudals.
Voluntat per que nous grups socials accedissin a la propietat i interessats pelprogrés agrari.
Terra passa a ser una mercaderia que es podia vendre i comprar lliurement.
Altres actuacions van ser:
Tancament de terres.
Fi de privilegis de pas de bestiar.
Llibertat d’arrendaments.

1.2. Els efectes de la reforma agrària.

Transformació de les antigues senyories en propietat privada, en mans dels antics nobles.
Reclamació de pagesos per la propietat que conreaven delsenyor, no van guanyar els plets.
Pagesos queden lliures de rendes senyorials, però la seva situació va millorar poc.
Desamortitzacions i desvinculacions permet la sortida al mercat de milers de propietats, per tan es van canviar d’amo una gran quantitat de propietats.
No es va aconseguir que les terres passessin als petits i mitjans pagesos . van adquirir les propietats els que disposavenrecursos.
Nous propietaris, poc interès en treballar la terra, sols volien rendes per viure.
Definitivament desamortització una de les grans oportunitats perdudes per fer una reforma profunda de l’estructura de la propietat.
D’altra banda no va ser un fracàs ja que va complir alguns dels seus objectius:
Finançar la guerra carlina.
Pal·liar el dèficit de la hisenda.
Fomentar la construcció delferrocarril.
Fer passar una considerable quantitat de terres de conreu a mans d’individus que tenien interès en la producció i comercialització dels seus productes.

1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya.
Diferència clara entre Catalunya i Espanya a nivell de propietat agrària. Diferenciació deguda a la generalització del sistema de l’ emfiteusi; l’emfiteusi i la rabassa morta vanquedar assimilades a un arrendament a llarg termini. Els antics senyors conservaven la propietat i els pagesos van mantenir-ne el domini útil.
L’afebliment de la noblesa catalana va impulsar la venda de parts de les seves propietats a burgesos urbans i pagesos benestants, en molts casos antics emfiteutes.
La desamortització tampoc va generar un traspàs de la propietat com a la resta d’Espanya,perquè els béns desamortitzats representaven un percentatge molt baix.
En la subhasta dels béns desamortitzats es va oferir als pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i accedir a la propietat de la terra. Això no va estar a l’abast dels pagesos pobres, tan sols dels pagesos més rics.
El que va consolidar el control de la pagesia sobre la terra van ser dos factors claus:
L’aboliciódels drets senyorials i els delmes.
Possibilitat de redempció dels cens emfitèutics.
Els contractes de conreu a llarg termini( antiga emfiteusi, rabassa morta...) permetien al pagès arrendatari apropiar-se de bona part del producte, això va provocar:
Van estimular l’aplicació de millores per incrementar la producció.

Evolució de l’agricultura a Catalunya va ser superior ala d’altres zones d’Espanya.
Raó per la qual el suport de part de la pagesia catalana a la causa carlina es va relacionar més amb la defensa dels valors d’una societat tradicional i amb el rebuig dels nous impostos estatals que no pas amb els problemes de la propietat i les rendes.

1.4. Els límits dels creixement agrari espanyol.
Rompuda de noves terres fins llavors no conreades:...