Infectats

INFECTATS
El meu nom és Eve Jonson i soc junt al meu home l'únic supervivent d'açí, d'Anglaterra.
Tot va començar quan es va trobar la cura contra el SIDA.
Els científics tras diversos anys investigant varen trobar la cura, tot el món es va possar feliç i content i de seguida els que estaven infectats d'aquesta malaltia van voler que la vacuna els curara d'una volta per sempre, pero algunacosa va fallar.
Als mesos d'aplicar la vacuna es van observar canvis en les persones. Es varen tornar agresives, tenien diversos canvis d'humor, inclós alguns varen atacar a les persones produint greus ferides en el seu cos sense motiu aprarent
Al cap d'un any no hi havia qüasi persones a Anglaterra. Uns s'havien tranformat en éssers deformats que agredrien a la gent fent-los transformar comells, altres varen morir en l'intent d'escapar i els mes afortunats estaven ara mateixa en algun lloc del país amagats d'aquests éssers que sols eixien per la nit, ja que el sol els cremava la pell.
El meu somni en aquestos moment era poder fugir i trobarme amb les meues dos filles menudes, que per sort varen anar a Espanya amb la meua germana major abans de tota aquesta desgracia.
Els dies erensempre una rutina, el meu marit i jo ens encarregavem de recol·lectar menjar per poder sobreviure, també agafaven tot allo que podía ser d'utilitat. Per la vesprada tornavem a la nostra on tancaven finestres i portes per que a la nit els éssers mal formats eixien en busca de victimes, en busca de sang.
Marc i jo, pòrtavem cinc mesos preparant un vaixell, que ens portaria de volta amb la nostrafamilia.
Encara ens faltaven unes peces, pero ja ho tenien quasi disport per a sortit, per anar a Espanya i tornar a vore a les meues princesses, les trobava molt a faltar. Aquestos mesos sense elles havien sigut horribles.
Huí abans de que es fera de nit haviem anat a un vaixell pescater que hi havia a la costa.
Vam començar a buscar, jo menjar i objectes d'utilitat i ell el motor i la mecànica delvaixell, aquestes coses se li donavell de meravella, ja que de jove havía treballat de mariner.
Marc va trobar una de les peces que ens faltaven, cada vegada estavem mes aprop de ser feliços.
Al tornar a casa vaig trobar algo extrany, pero no sabía que podia ser aixina que no li vaig donar importancia.
Es va fer de nit i com tots el dies els mal formats eixien en busca de víctimes tenia por,sempre hem dormia plorant, l'únic que em reconfortava era estar amb Marc, ell era el meu salvador, el que em donava forçes per a poder seguir en davant.
Un soroll va trencar el silenci misterios que envoltava la casa i de repent un del nostrès va apareixer en l'habitacio on estavem.
-Corre, a la cambra cuirassada-Va cridar Marc en un intent de protegir-me
-No me n'anirè sense tu-
I despres deixes paraules varem començar a correr pero tot el pis fins que varem arribar al soterrani on s'encontrava l'única cambra que podia soportar el golps dels mal formats. Aquesta era ampla, hi havia suficient espài per a dues o mes persones. Tenia preparat menjar envasat i dos sacs de dormis, abanda clar se llanternes i objectes de primera necesitat. Tambe haviem guardat unes escopetes, millorprevindre que curar.
I de repent tot el succeït va tornar al meu cap, i sense poder evitar-ho vaig començar a plorar.
-Tranquil·la, res ens pot passar açi, estem fora de perill.
-Ho se, pero no puc mes, necessite eixir d'aquest país-
-Eve, vull el mateix que tu però tenim que estar preparats-
I sense res mes que dir ens varem quedar el dos dormint, un abraçat a l'altres
Varem passar tota la nit ala cambra cuirassada, i quan va eixir el sol, varem poder vore amb els nostres ulls el que havia succeït en la nostra casa.
Tot estava per terra, el sostre estava trencat, hi havia foc a la cuina, en poques paraules no era un lloc habitable.
-Que anem afer?-Vaig preguntar atemorida de vore en el que s'habia convertit el meu hogar.
-Buscar la peça que ens falta i fugir, trobar a les nostres...