Infermeria Cfgs

s el sistema encarregat d’introduir els aliments de l’exterior i traslladar al torrent circulatori les molècules alimentàries per a què puguin ser captades per totes les cèl·lules de l’organisme.





1. Boca

Cavitat oral. Constitueix l’entrada del tub digestiu i també del sistema respiratori. Té la funció d’acceptació de l’aliment (a través del sentit del gust, que fa rebutjar l’alimenten males condicions).Té la funció de masticació i d’insalivació (barrejar l’aliment amb la saliva), i finalment la deglució.




1.A. Peces dentàries


Es troben distribuïdes en dues arcades, sent la superior més àmplia de manera que es tanca al voltant de la inferior. Les dents es troben implantades als maxil·lars, en uns orificis anomenats alvèols.



1.A.I. Morfologia de les pecesdentàries


Dentina: És un material consistent que forma la major part de la peça, es troba recobert d’una substància especialmente dura i resistent que s’anomena esmalt, que es troba a la zona de la corona. A la zona de l’arrel la dentina es troba recoberta pel ciment i el lligament periodontal que manté la peça sòlidament fixada al interior de l’alvèol.


Polpa dentària: És la cavitatinterior que conté vasos sanguinis per irrigar la dentina així com terminacions nervioses.



1.A.II. Classificació de les peces dentàries i dentició primària i permanent.



Incisius: Són dents planes amb forma de ganivet que tenen la funció de tallar o rossegar.


Canins: Són dents còniques i la seva funció és punxar i esquinçar.


Molars: Són peces planes que tenen la funció d’aixafari triturar.







Existeixen dos denticions:



La dentició primària: comença als 6 mesos fins als 3 anys i consta de 20 peces ja que no té els molars.


La dentició permanent: s’inicia aproximadament a partir dels 5-6 anys i progressivament van sortint desplaçant als anteriors, és un procés que dura fins als 20 anys. L’últim parell de molars són els anomenats queixals delseny, que mai acaben de sortir.



1.A.III. Malalties freqüents a les peces dentàries


Placa dental: Capa molt fina formada per restes d’aliments, cèl·lules mortes i la mucina (substància present a la saliva), que és el medi on s’origina la placa bacteriana.


Càries: És causada per l’atac d’una bactèria: streptococ mutans, i que viu a la placa dental. Aprofiten petites esquerdes del’esmalt o zones de les dents que no poden ser raspallades, creixen i comencen la dissolució de l’esmalt gracies a un àcid que segreguen. Poden perforar la dentina fins arribar a la polpa, en aquest cas produeix un dolor important. La prevenció més efectiva es l’administració de fluor (pastes dentífriques, aigua de consum, elixirs bucals) i evitar el consum de sucres, especialment dels que afavoreixen laseva adhesió a la boca (mel), doncs són els causants de l’aparició de la càries. Quan la càries ja s’ha produït és necessari una neteja mecànica i un empast dental.



Periodontitis (malaltia periodontal o piorrea): La periodontitis produeix una inflamació del periodonci (la geniva, el lligament periodontal, el ciment i l’ós alveolar) i comença com una gingivitis, amb l’acumulació del rovell(placa bacteriana mineralitzada). Té com a conseqüència, a la llarga, una pèrdua de matèria de la geniva i l’os alveolar que progressivament deixa l’arrel al descobert, provocant la pèrdua de les peces dentàries. Tot això es presenta en persones amb predisposició genètica, a partir dels 40 anys. Es pot fer tractament d’higiene bucal per aturar la progressió de la malaltia.




1.B. LlenguaÉs el múscul més complex del cos, per que posseeix moviments molt refinats que permeten produir el llenguatge (ens permet parlar). A la llengua es diferencien certes zones que tenen papil·les gustatives (que són receptors nerviosos) que capten els 4 gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg, i que condueixen aquesta informació pel sistema nerviós fins arribar a l’escorça cerebral per fer-se...