Influència del turisme per a l’economia catalana durant el període 1955-1975
A inicis dels segles XX s’iniciaren els primers moviments de cara a la promoció turística dels municipis sobretot dela costa, on, fins a la Guerra Civil, es van anar consolidant diferents centres d’estiueig (Sitges, S’Agaró). El conflicte bèl·lic però, tallà aquesta evolució.
No va ser fins als anys 1949-1951que va començar el desenvolupament turístic espanyol que es desembocà en un creixement accelerat del parc hoteler de Catalunya a partir de l’any 1954. Les favorables condicions climàtiques del país,juntament amb els baixos preus del serveis conseqüència del baix nivell de renda de la població espanyola, convertiren la costa del territori (Girona principalment) en pol d’atracció del turistesprovinents dels països europeus.
Resulta difícil quantificar la producció del sector turístic durant aquest període (la informació estadística sobre el turisme és molt deficient), però s’estima quel’ocupació gairebé es doblà en el període 1954-1960 (deixem clar que només són estimacions). La necessitat de nova mà d’obra es va cobrir amb la immigració provinent de zones rurals d’Espanya (Aragó,Extremadura, Castella,...) i d’altres zones de Catalunya. Aquest moviment demogràfic cap a zones turístiques s’explica per l’oferta de llocs de treball i perquè els salaris en aquest sector eren superiorsals de la resta de sectors productius. Per altra part, la forta estacionalitat d’aquest sector explica que els treballadors s’ocuparen alhora en altres sectors (principalment el sector de laconstrucció).
Respecte de l’oferta hotelera, podem afirmar que al període 1954-1965, l’oferta de places es va multiplicar per un factor de 5.
Durant la dècada dels seixanta, els vols xàrteraugmentaren l’afluència de turistes estrangers mentre que el desenvolupament de la indústria de l’automòbil accentuà significativament l’afluència als complexos turístics de la població espanyola, alhora...
Regístrate para leer el documento completo.