Informàtica

Història de l’Apartheid
Colonitzada pels holandesos al s. XVII i de domini britànic a partir de 1910, Sud-àfrica té un llarga història de discriminació racial anterior a l’aplicació de la política d’apartheid. Aquesta fou introduïda a partir de 1948 amb l’objectiu de mantenir la supremacia blanca.
L'ascens al poder dels nacionalistes
Des de la Guerra Boer i del naixement de la Unió deSud-àfrica el 1910, els problemes racials aniran en augment, com ho demostra la creació de la "barrera de color" (1896), que reservava determinats treballs als blancs. El Govern estava format només per blancs, que s'esforçaven en concentrar tots els poders, malgrat representar només una petita minoria de la població, composta principalment per negres, mestissos, bantús i els asiàtics.
En aquest clima detensió, en què la majoria de la població és cada vegada més conscient de la seva condició, el Congrés Nacional Africà (ANC) va ser fundat el 1912. Aquesta organització bantú però restà impotent davant la voluntat del govern de Louis Botha de concentrar els negres en reserves.
Quan Botha va morir el 1919, el general Smuts va ocupar el seu càrrec com a primer ministre i líder del Partit Africà delSud. El 1924 però una coalició de nacionalistes i treballadors pujà al poder i va oferir el càrrec de primer ministre a James Hertzog, originari d'una família de boers i decidit a reforçar la segregació racial. No obstant, les dificultats de la crisi de 1929 canvien una vegada més el govern de Sud-àfrica. Per a la seva supervivència, Partit Nacional de Hertzog es veu obligat a fusionar-se amb elde Smuts el 1934, creant el Partit Unit.
La gènesi de l'apartheid
Molts afrikaners (també anomenats boers) de l'antic Partit Nacional rebutgen aquesta fusió i creen el seu propi partit nacionalista, el cap del qual serà el pastor Malan. A finals de 1940, Malan proposa una plataforma basada en el desenvolupament del territori per la separació racial. Això és el que ell anomena "apartheid", quesignifica "separació" en llengua afrikaans. Després de dècades de polítiques discriminatòries, Malan arriba al poder el maig de 1948 i immediatament posa en marxa els seus plans.
Preservar la supremacia blanca
A partir de 1948, es promulguen una sèrie de lleis per aconseguir la separació completa, tant geogràfica com política, social i cultural, dels diferents grups ètnics de Sud-àfrica. Laprimera d' aquestes lleis, prohibeix els matrimonis mixtes. Tres grups ètnics es distingeixen formalment el 1950: blancs, negres i mestissos. La "Llei d'Àrees de Grup", entrarà en vigor delimitant les zones residencials de cada grup .
Les mesures que posa en marxa l'apartheid en realitat tenien un propòsit: perpetuar la supremacia blanca. La legislació promulgada així ho evidencia: ús obligatori delpassaport per als negres dintre del país, la segregació dels llocs i serveis públics, la reforma educativa, el Codi del Treball en detriment dels negres...
Després de la sortida del govern de Malan, el 1954 , la segregació racial va continuar amb més intensitat. A partir de 1959, apareixen regions especialment delimitades per a les poblacions negres bantús. Es preveia que aquestes regionsesdevindrien estats autònoms i independents. Però aquests territoris, que haurien d'ocupar el 13% del país eren econòmicament massa pobres com per esdevenir autosuficients. En realitat, el fet d'atorgar terres als negres per crear estats independents permetia al govern excloure’ls de la Unió Sud-africana (antecedent de l’actual Sud-àfrica). A més, aquest sistema va alimentar els conflictes ètnics entreels bantús i de retruc va frenar el nacionalisme negre.


Les revoltes i l'oposició
Aquest sistema provocà protestes constants, com ho demostra la manifestació de Sharpeville, terriblement reprimida el març 1960. Arran d'aquest tràgic succés, el govern va prohibir l'ANC i el PAC (Congrés Panafricà), dos moviments negres que lluitaven contra l'apartheid. L'ANC es veu obligada a operar...