Informe Estafa Falsedad

Aquest document és una mera simulació, sense cap valor legal, elaborada exclusivament per a finalitats docents i d’ús restringit als alumnes
del Pràcticum de Dret de la UOC. Totes les dades personals són fictícies: qualsevol possible coincidència amb dades reals és mera casualitat.

INFORME SOBRE L'ASSUMPTE D'ESTAFA I FALSEDAT
(SR. BENIGNO SIMULEZ)
Les qüestions que planteja la consulta delnostre client són diverses: la
competència dels tribunals espanyols quan no s'acredita el lloc en el qual la
falsificació s'ha produït, la concurrència (art. 77 CP) o absorció (art. 8.3 CP) de la
falsedat del xec i l'estafa. Finalment, es planteja també la possible aplicació de la
figura de la temptativa inidònia i l'atenuant de penediment espontani. La resposta
a totes les qüestionsanteriors ens portarà, finalment, a fixar la pena concreta i,
eventualment, establir una estratègia de defensa.
La recent Sentència de la Sala 2a del Tribunal Suprem 971/2007, de 19 de
novembre, ha donat resposta a les qüestions plantejades, que han estat certament
polèmiques i objecte de resolucions sovint contradictòries.
Pel que es refereix a la competència dels tribunals espanyols, d'acord ambl'art.
23.2 LOPJ, presentant-se el requisit de la doble incriminació (que donarem per fet,
perquè la prova del fet negatiu incumbeix a l'acusat) i havent fet la denúncia
l’agreujat, no hi hauria inconvenient per admetre la competència dels tribunals de
Barcelona, encara que el nostre client al·legués que ha realitzat la falsificació del
xec a l'estranger.
En ordre a la qualificació icorrelativa penalitat, la qüestió determinant és si ens
trobem davant d'un concurs medial de l'art. 77 CP (falsedat consumada com a mitjà
per cometre una estafa, aquesta en grau de temptativa) o si el tipus de falsedat pot
ser absorbit pel d'estafa (art. 8.3 CP). La sentència del Tribunal Suprem abans
esmentada, en un supòsit en el qual no s'havia acreditat que qui va ingressar en el
seu compte el xecfalsificat conegués la seva falsedat, ha assenyalat:
Esta cuestión de la posible absorción de la falsedad por el delito de estafa (art. 8.3
CP) es aplicable en principio a los supuestos en que el documento falso sea un
documento privado porque requiere para su comisión la intención de "perjudicar

1

Aquest document és una mera simulació, sense cap valor legal, elaborada exclusivament pera finalitats docents i d’ús restringit als alumnes
del Pràcticum de Dret de la UOC. Totes les dades personals són fictícies: qualsevol possible coincidència amb dades reals és mera casualitat.

a otro" (art. 395 CP), mas no lo es cuando se trata de documentos públicos,
oficiales o de comercio, pues en este caso el tipo no exige la concurrencia de dicho
elemento subjetivo (STS, entre otras,1538/2005). En cualquier caso, la absorción
en general de la falsedad por la estafa, es una cuestión compleja que ha dado
lugar a sucesivos pronunciamientos de esta Sala hasta el Pleno no jurisdiccional
de 08/03/2002 , que resolvió estimar que la falsificación de un cheque y su
utilización posterior por el autor de la falsificación para cometer una estafa, debe
sancionarse como concurso dedelitos entre estafa agravada del art. 250.1.3º y
falsedad en documento mercantil del art. 392 del mismo texto, es decir, se
mantiene la autonomía de ambas figuras delictivas y en particular el desvalor
específico de la figura falsaria, independientemente de su posterior uso para
estafar, y además evitar caer en un posible "non bis in idem" prohibido, lo que
conduce a apreciar el concurso medialrecogido en la sentencia (STS 955/2002).
Ahora bien, en el presente caso, no se ha aplicado el art. 392 sino el 393 , que
castiga el uso de un documento falso a sabiendas de su falsedad, no siendo o no
constando que la persona que usa dicho documento haya sido también autora de
la falsificación del mismo, que es el caso explícito del Acuerdo de la Sala General
referida. Siendo ello así,...