Informe Sobre La Llengua Valenciana I Propostes De Revalencianisació

Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació

REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA

Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació

Valéncia 2012

Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació
El valencià utilisat enl'Administració Pública, els seus mijos de comunicació i l'ensenyança, seguix un criteri de convergència en el català, seguint el “Dictamen” i la Gramàtica normativa valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua1; per això la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV reitera lo que expongué la nostra RACV el 14-02-2005 sobre el “Dictamen” i recorda el preàmbul de la llei de creació de la AVL2quan diu: “L'ent (AVL) es basarà en la tradició lexicogràfica i lliterària i la realitat llingüística genuïna valenciana”3. La llei de creació no podia ser més clara, la nostra tradició lexicogràfica escomença en el Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489, passant per les obres lexicogràfiques de Carles Ros (1703-1773), Manuel Joaquim Sanelo(1760-1827) –ya en el sigle XIX– les de Josep Escrig i Martínez, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea –a cavall entre el sigle XIX i el XX– Josep Nebot i Pérez –a principis del XX– les del filòlec Lluís Fullana i Mira, per nomenar-ne a soles uns quants. Venim observant que es tenen en conte les obres lexicogràfiques més recents de Francesc Ferrer Pastor4, el diccionari Galmar5, el VocabulariFonamental d'Enric Valor i sobretot el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Diccionari Valencià de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana6; pero constatem que s'ignoren les obres lexicogràfiques d'entitats valencianes com Lo Rat
1 El dictamen de la AVL sobre la llengua proponia “utilisar un model de llengua convergent”, i en l'introducció a la gramàticade la AVL s'afirma que: “La Gramàtica normativa valenciana vol ser una contribució de l'AVL al procés de construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú”. Pàg 14. 2 Llei 7/1998, de 6 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua 1998/7973. 3 En el document fet públic per la RACV el 14-02-2005 titulat “Respostade la RACV al Dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana” es digué que: “...el criteri de “convergència” va directament contra la lletra i l'esperit de la Llei de creació de la AVL quan dispon que l'Acadèmia: “es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”. El concepte “genuí” significa propi o característic i és totalment incompatible en elconcepte “convergent”. Fer una normativa baix un criteri de “convergència” o “divergència” és fer-la des d'un punt de vista extra-llingüístic, no científic i inacceptable, més encara si esta normativa està guiada per uns interessos particulars i polítics que no responen a la tradició històrica ni a la voluntat majoritària dels valencians, arreplegada en l'Estatut d' Autonomia”. 4 F. Ferrer Pastorcopiava servilment els diccionaris catalans a l'hora d'elaborar els seus diccionaris, sense fer estudis previs o arreplegues lexicogràfiques. 5 Jordi Colomina, acadèmic de la AVL, en el seu llibre Els valencians i la llengua normativa, diu d'estos diccionaris: “catalanitzants: el més radical és GALMAR, que en 11 de 15 mots es decanta per la sola forma catalana i només en tres casos admet en segonlloc la forma valenciana. Molt semblant és el criteri de F. Ferrer Pastor”. 6 Este diccionari, editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana és una mala còpia del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, dirigida pel funcionari de la Generalitat Valenciana Josep Lacreu, que copia entrades, definicions, eixemples i erros del...