Ingeniero De Edificacion

Sobre el càlcul de l'error en la pràctica 1: Comprovació de la regla del paral·lelogram
El càlcul de l'error final en la comprovació d'esta pràctica comporta expressions molt grans que es fanimmanejables. Eixa és una de les raons que fan que la memòria propose la utilització del wxMaxima per tal de efectuar els càlculs, sent d'eixa forma una aplicació més o menys directa de les expressionsvistes en la sessió dedicada al tractament d'errors experimentals. Degut a la gran quantitat de dubtes que heu plantejat al voltant d'este problema, us he preparat este document on bàsicament trobareu(quasi) tot el que heu de fer, simplement substituint les dades numèriques per les vostres. Sabem que, per a calcular l'error d'una magnitud derivada, es necessita disposar de l'expressió que relacionales magnitud directes amb les indirectes, que en classe de teoria expressàvem com: M=f  A , B ,C ,... (1) on M és la magnitud derivada i A, B,.. etc representen les magnituds directes que hem mesurati de les quals coneixem l'error ε(A), ε(B),.. etc. Aleshores tenim que M ve afectat d'un error que podem estimar mitjançant:  M=

∣ ∣

∂M ∂M   A  B.. ∂A ∂B  M=

∣ ∣

(2)

∂M∂M   A   B .. que ∂A ∂B hi ha als apunts de l'aula virtual. En este cas, feu els canvis oportuns en les expressions que apareixen a continuació). (o be mitjançant l'expressió alternativa En elnostre cas hem de comprovar que la suma de forces és zero:     F A  F BF C F D =0 , on això s'acomplirà evidentment dins de l'error  experimental. Per a conèixer eixe error necessiteu l'error decada F i l'expressió anterior.



 

2



2

en

 Anem a determinar l'error d'un dels F i amb el wxMaxima, p.e. el que   anomenarem F 1 . Definim els dos punt que determinen ladirecció de F 1 : (%i15) load(vect); (%o15) /usr/share/maxima/5.13.0/share/vector/vect.mac (%i16) A:[ax,ay,az]; (%o16) [ax,ay,az] (%i17) P:[px,py,pz]; (%o17) [px,py,pz] Mireu que primer hem cridat...