inglish

ANY VINYOLI

Centenari d’un poeta retrobat:
Vinyoli, de la A a la Z
Avui fa 100 anys del naixement de Joan Vinyoli, un dels poetes catalans
de més prestigi del segle XX i un nom admirat i reivindicat actualment
JORDI NOPCA Barcelona

| Actualitzada el 03/07/2014 00:00

•

•

Joan Vinyoli “és el mag que feia segles que esperàvem”, escriu Enric Casasses al
pròleg de la poesiacompleta de l’autor, nascut tal dia com avui fa 100 anys a
Barcelona. Dotat d’una gran capacitat d’il·luminar el lector a través de versos
aparentment senzills, Vinyoli es va preguntar pels grans temes existencials -l’amor,
la fe, la mort- des del seu debut,Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari,
que publicaria el 1984, poc abans de morir.

Commemorant el seu centenari, l’ARApresenta un diccionari que recorre de la A a
la Z els conceptes, llibres i escenaris principals de la seva obra, a més de presentar
algunes de les influències més importants, des de Rainer Maria Rilke fins a William
Shakespeare, passant pel mestratge de Carles Riba.
‘Ara que és tard’, un llibre fonamental de l’autor
L’any 1975, Joan Vinyoli va publicar un dels seus poemaris més celebrats, Ara queés tard, que conté algunes de les imatges més colpidores de l’autor -on natura i
humanitat convergeixen-, com la que ofereix a Tarda fosca : “Ets una tarda fosca
amb crits vermells / al fons d’un bosc d’alzines negres. / Jo vaig cap al crepuscle /
tentinejant, / carregat amb un gran feix de llenya / molt seca. / Vols ajudar-me a
suportar aquest pes, / a encendre-hi un petit foc / per escalfar-hi/ les mans tan
buides de tots dos?”
Barcelona i Begur: quotidianitat i estiueig
El poeta va néixer a Barcelona el 3 de juliol del 1914. Cinc anys després moria el seu
pare als 37 anys, i la família es va traslladar a viure a Sant Joan Despí. El 1922
tornarien a Barcelona, primer al Born i al cap de pocs mesos al carrer Còrsega.
Quan l’any 1945 es va casar amb Teresa Sastre van viure primera la Gran Via, i cinc
anys després s’instal·larien al barri de les Tres Torres, al número 46 del carrer
Castellnou.
El matrimoni tindria tres fills, i des del 1954 fins al 1978 estiuejarien a Begur. En un
poema explicava l’experiència d’un matí de natació i sol, que acabava amb una
reflexió sobre la vida: “La veritat és que m’ofego: / roger expirant damunt la sorra, /
sentint-me l’agonia” (Vacances a platja ).
La cançó d’amor, arrel poètica
“No diré mai, no diré mai l’amor, / perquè l’amor no pot ser dit. / No intentaré -no
gosaré- l’amor, / perquè del tot no pot ser assumit”. Tot i que Vinyoli
començava Cançó d’amor negant la possibilitat d’anomenar i gaudir plenament
d’una categoria tan inabastable com és l’amor, va recórrer tota la seva obra. No és
únicament passional, sinóque sovint deriva cap a una celebració de la vida: “Qui no
té por i estima a la vegada / la mar i el vent, es va fent així: / nedant sempre en perill
damunt la cresta de l’onada. / Només d’un llamp en closa nit podrà morir” ( Qui no
té por ).

‘Domini màgic’, penúltim graó de la trajectòria
Coincidint amb el reconeixement de la seva poesia des de mitjans dels 70, Vinyoli
va incrementar laproducció durant els últims anys. El 1981 publicaria A hores
petites, el 1983 Cants d’Abelone aReduccions i, finalment, el 1984
arribarien Domini màgic i Passeig d’aniversari.
L’elogi de Salvador Espriu
“Joan Vinyoli és com tothom sap o hauria de saber un dels més distingits i més
importants poetes de Catalunya, i no solament d’aquest temps sinó de qualsevol
altre moment generacional”. Ambaquestes paraules va elogiar Salvador Espriu
l’any 1965 a Presència l’obra del poeta, que havia fet un tomb l’any 1963
amb Realitats.
La fe, una de les grans preguntes de Vinyoli
Un dels grans neguits de Vinyoli és el de la fe, sobretot als primers llibres. Joan
Margarit, que ha publicat una antologia recent, en dóna la seva versió particular: “El
que Vinyoli busca és l’Absolut, una cosa...