Ingrés Espanya UE

Espanya va solicitar l’ingrés a la Unió Europea (en aquell temps CEE) en 1962. La comunitat económica europea tenia interés en l’integració d’Espanya per la seva tradició europea i el seu territoriogeogràfic estratègic. Però, el camí de l’adhesió no va ser fácil ja que en un primer momento no era possile a causa de la dictadura de Franco. Per això, al no ser una democracia (principi fonamentalper formar part de la CEE) espanya nomes va conseguir ser soci comercial mitjançant “l’Acord preferencial” al 1970 amb el que es van aconseguir reduir els aranzels i millorar el comerç. Espanya aixíva poder comerciar amb la seva producción agraria i aconseguia millors condicions de compra (importacions).
En els anys següents, amb la cauiguda de la dictadura i l’instauració de la democracia, esva sol•licitar de nou l’adhesió d’Espanya a la CEE al 1977 com a membre de ple dret. L’ingrés definitiu d’Espanya es va produir al 1986 i es va denominar ampliació mediterránea.
Per poder adaptar-se ales condicions de la CEE, Espanya apart de la democracia també va haver de fer esforços tributaris i fiscals, i va patir una serie de restriccions en sectors molt importants en aquell momento com lapesca i l’agricultura.
Si possessim en una balança els aspectos positius i negatius que ha tingut Espanya per la seva integració a la UE, trobariem que aquesta balança es decantaría més per elsaspectos positius.
Ja desde el seu ingrés, Espanya va ser membre de ple dret, i com aquest, va formar part de les institucions i organismos de la CEE, per tant va contribuir a la financiació de la UE itambé va rebre fons d’aquesta per aplicar-ho a les polítiques comunes. Aquets fons es van invertir en la millora de la productivitat, de la teconologia, de l’investigació, de l’ecologia i la innovació.Els fons rebuts es van utilizar principalment en capital humà i infraestructures, per exemple les autovies i carreteres es van multiplicar sis vegades desde que Espanya forma part de la UE. Els fons...