Inhibidores de la ayuda


Conducta prosocial: Inhibidors de l’ajuda
Psicologia Social













INTRODUCCIÓ
Els éssers humans realitzem conductes que tenen conseqüències directes tant positives com negatives per a qui ens rodeja. Segons la psicologia social, aquest conjunt d’accions el trobem dins la conducta prosocial, definida com qualsevol acte que beneficiï als altres, però que no necessàriament proporcionabeneficis d’una forma directa a la persona que el porta a terme. A més, aquesta conducta, en ocasions, pot implicar un cert grau de risc per a la persona que ajuda o causa el benefici. Es tracta, doncs, d’una conducta altruista, sense cap objectiu més que aconseguir el benestar dels altres (Baron & Byrne, 2005).
Latané i Darley (1970) van conceptualitzar la resposta de l’individu en situacionsd’emergència amb una sèrie essencial de cinc passos que portarien a realitzar una acció prosocial o a no fer res. Aquests passos són adonar-se de l’emergència, interpretar l’emergència com a tal, assumir que la teva responsabilitat és ajudar, saber com actuar i, finalment, prendre la decisió d’ajudar. Així mateix, com exposen Baron i Byrne (2005), existeixen altres factors que també afecten a la probabilitatque un espectador ajudi o no. Un dels més importants és el grau en què l’espectador avalua a la víctima de manera positiva, el que es podria anomenar “atracció”. També podríem encabir en aquesta sèrie de factors les atribucions que fa l’espectador sobre la responsabilitat de la víctima de la seva situació, així com l’exposició de l’espectador a models prosocials (tant actualment com en elpassat). A més a més de tots aquests, n’hi ha d’altres no esmentats però que són reals i molt curiosos.
En el present treball ens centrarem en els factors que provoquen que no hi hagi una resposta d’ajuda en vers el subjecte que se suposa que en necessita, és a dir, en els inhibidors de l’ajuda. Intentarem així donar resposta al problema que ens va ser plantejat respecte aquest tema:
Una persona assegudaa terra a un carrer de Barcelona, la gent passa al seu costat però ningú para a ajudar-la.
Trobem un clar cas d’inhibició de l’ajuda per part dels vianants que ignoren l’estat de la persona a terra, per tal de comprendre millor la situació i el comportament d’aquells que no manifesten conducta prosocial analitzem a partir d’estudis sobre aquest tema alguns dels factors que poden haver influït enaquest fenomen social.

FACTORS INHIBIDORS DE L’AJUDA
Els factors determinants per a la inhibició conductual d’ajuda inclouen des de les característiques de la persona que necessita l’ajuda, fins a les característiques de la persona que ajuda (o no), passant per les característiques del context en què es dóna la situació, és a dir, els factors situacionals.
Característiques del receptor del’ajuda
En aquest apartat s’englobarien aspectes del receptor de l’ajuda com la similitud, el sexe, la raça, la classe social o l’olor corporal. En referència a aquest últim, l'estudi de Tuteleers, Camps, Stouten, i Son (2013) revela que persones amb olor corporal desagradable no sempre són tractades de manera desfavorable, de fet, al contrari del que es podria pensar, pot afectar positivament iincrementar la conducta d'ajuda. També es va determinar que si una persona no era responsable de la seva pròpia olor corporal, la gent estava més disposada a ajudar quan percebia una mala olor en lloc d'una persona amb olor neutra. Per tant, es pot determinar que no és l'olor corporal allò que influeix directament, sinó que el que fem és jutjar si una persona és responsable de la seva olor o no, perdeterminar les nostres conductes d'ajuda davant un desconegut.
En quant al sexe i la raça, generalment podem dir que les dones reben més ajuda que els homes (Eagly & Crowley, 1986), d’igual manera que els “blancs”, que, en comparació amb els “negres”, reben més ajuda, especialment en casos d’urgència en què no hi ha temps per racionalitzar la situació (Saucier, Miller & Doucet, 2005). Benson et...