Inmigración, identidad y adolescencia
Páginas: 3 (598 palabras)
Publicado: 3 de diciembre de 2009
24 I 2 I ARA > ESTAT I MÓN I ECONOMIA I TENDÈNCIES I HORITZONS I
DIARI DE BALEARS DIMECRES, 24 DE DESEMBRE DEL 2008
Aules
PALMA A mesura que el pas dels
Una de les mancances principals demoltes comunitats és, encara avui, l’educació.
L’educació és avui una de les mancances més greus a moltes zones del planeta i la manca de recursos fan que en moltes ocasions el servei no sigui digneL’escola i els pobles indígenes
Text: Andreu Mir Fotos: Agències
segles va erosionant el temps, els estudis relacionats amb qüestions purament etimològiques van sent cada cop més interessants,car la perversió que s’ha fet d’alguns dels mots que poblen els fulls dels nostres diccionaris frega la fantasia. Indígena, préstec del llatí; Inde (d’allà) i gena (nascut de). De tal manera, quanparlam de societats indígenes ens referim a aquella gent que és autòctona dels territoris que fermament trepitgen i dominen des de temps immemorials. Aquestes són atribucions que poc o gens tenen aveure amb la situació que viu la major part de les comunitats indígenes que encara han aconseguit surar la tempesta arribada amb els nous temps. La comunitat maia o l’ngöbe a Amèrica, els lapons al’Europa més septentrional, els poblats massai o els nuba a l’Àfrica o els reconeguts aborígens australians són només algunes de les minories indígenes que han resistit unes invasions que, a poc a poc, els hanconvertit en forasters a casa pròpia. Tot i estar en minoria en molts llocs, en algunes zones com ara Guatemala els individus amb aquesta qualitat representen prop del 60% de la població del país. Nova de bromes la cosa. Emperò, el sentit etimològic de la paraula s’ha tergiversat per complet i les connotacions que rodegen el terme indígena han estat tenyides per la foscor d’un sentit cada vegadamés pejoratiu. No descobrirem el completíssim catàleg d’abusos i violacions que s’ha fet a aquesta gent en nom d’un progrés malentès. Tot i això, les rèpliques d’aquests històrics assots a la...
DIARI DE BALEARS DIMECRES, 24 DE DESEMBRE DEL 2008
Aules
PALMA A mesura que el pas dels
Una de les mancances principals demoltes comunitats és, encara avui, l’educació.
L’educació és avui una de les mancances més greus a moltes zones del planeta i la manca de recursos fan que en moltes ocasions el servei no sigui digneL’escola i els pobles indígenes
Text: Andreu Mir Fotos: Agències
segles va erosionant el temps, els estudis relacionats amb qüestions purament etimològiques van sent cada cop més interessants,car la perversió que s’ha fet d’alguns dels mots que poblen els fulls dels nostres diccionaris frega la fantasia. Indígena, préstec del llatí; Inde (d’allà) i gena (nascut de). De tal manera, quanparlam de societats indígenes ens referim a aquella gent que és autòctona dels territoris que fermament trepitgen i dominen des de temps immemorials. Aquestes són atribucions que poc o gens tenen aveure amb la situació que viu la major part de les comunitats indígenes que encara han aconseguit surar la tempesta arribada amb els nous temps. La comunitat maia o l’ngöbe a Amèrica, els lapons al’Europa més septentrional, els poblats massai o els nuba a l’Àfrica o els reconeguts aborígens australians són només algunes de les minories indígenes que han resistit unes invasions que, a poc a poc, els hanconvertit en forasters a casa pròpia. Tot i estar en minoria en molts llocs, en algunes zones com ara Guatemala els individus amb aquesta qualitat representen prop del 60% de la població del país. Nova de bromes la cosa. Emperò, el sentit etimològic de la paraula s’ha tergiversat per complet i les connotacions que rodegen el terme indígena han estat tenyides per la foscor d’un sentit cada vegadamés pejoratiu. No descobrirem el completíssim catàleg d’abusos i violacions que s’ha fet a aquesta gent en nom d’un progrés malentès. Tot i això, les rèpliques d’aquests històrics assots a la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.