Inmunodeficiencia Ficcional

Immunodeficiència ficcional

La societat occidental està en crisi. El símptoma és la caiguda d’un sistema capitalista provinent dels anys 90, el turbocapitalisme, que hom pensava eraautogestionable. Des d’ací, des de l’etiqueta d’"els de lletres", acusats sovint d’encarregar-nos de coses no productives, coses que no transformen la societat, que no són rentables i no aporten benestar al’individu, podem enfrontar-nos a aquesta crisi partint de la seva ubicació teòrica. Així, es pot veure que el problema aparentment econòmic és en realitat un problema semiòtic, i que el sistema capitalista enfracàs ho està perquè també fracasa el model social sobre el qual es basava. Un model basat en la creença d’una proporcionalitat entre riquesa econòmica i estabilitat psíquica, un model en el qual elcapital era el darrer element de la realització humana. Rere aquesta situació que ja no és sostenible, rere el problema econòmic, podem endevinar una crisi "sígnica", semiòtica. La semiòtica és laciència dels signes que utilitza l’èsser humà —avui aquest subjecte provinent d’aquell model dels 80 i 90— per a comunicar-se, ja que els elements fonamentals de la nostra relació social no són ja elssensorials, sinó els signes, la paraula. El propi sistema capitalista es basava en nosaltres com a consumidors, com a compradors de béns de consum, objectes que en realitat eren un missatge, un signe. Elproblema rau en que es pensava que els èssers humans serien feliços mitjançant l’obtenció d’objectes en un model de benestar només material quan no és així. El nou subjecte del segle XXI és algú que,a més de tenir riquesa material, necessita riquesa sígnica. Ja no pot basar-se un model de creixement en l’acumulació de capital: hi ha un nou benestar social que passa per la culturització de lespersones, no com a bagatge de més, sinó com a requisit biològic. El subjecte d’avui dia es troba immers en la globalització, sotmès a l’impacte constant d’informació, i si no té aquesta riquesa de...