Inmunologia

IMMUNOLOGIA
1. Defenses contra la infecció.
2. Les defenses no específiques
1. Locals externes
2. Local interna
3. La defensa específica o adaptativa
1. Resposta cel—lular
2. Defensa humoral
4. Immunitat
5. Vacunació i seroteràpia
6. Immunopatologies. Hipersensibilitat i al—lèrgia
7. Annex 1. Òrgans immunitaris
8. Annex 2. Les cèl—lules implicades en el sistema immunitari
9. Annex 3.Notes
10. Bibliografia
1.- DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ.
L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos -virus, bacteris, fongs, paràsits- que
poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort
de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen
una durada limitada i deixen poques lesionspermanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
De forma general, i atenint a aspectes funcionals, es poden distingir els següents mecanismes de
defensa contra les infeccions microbianes.

LOCAL EXTERNA

Barreres físiques i químiques que eviten l'entrada de
microorganismes.

LOCAL INTERNA

Resposta imflamatòria dels teixits i acció fagocitària inespecífica

CEL—LULAR

Acció decèl—lules destructores de germens patògens o cèl—lules
infectades

HUMORAL

Acció molecular dels anticossos sobre antígens o derivats

Com es veurà en els apartats següents ambdós sistemes de defensa estan composats per
molècules o per cèl—lules que es distribueixen per tot l'organisme

IMMUNITAT INNATA INESPECÍFICA

IMMUNITAT ADAPTATIVA
ESPECÍFICA

MOLÈCULES (Factors
solubles)Lisozima, Complement, CPR, Interferó

Anticossos

CÈL—LULES

Fagòcits (Polimorfonucleats neutròfils,
Monòcits/Macròfags)

Limfòcits T

1

2.- LES DEFENSES NO ESPECIFIQUES
No actuen sobre un agent concret. La activació és ràpida. Ja s'ha dit que constitueixen la primera
línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un
caràcter local, ja quenomés actuen en els possibles focus d'infecció. Les dividirem en 1) externes
i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químiques que eviten l'entrada -pell, mucoses,
etc-. Les més importants són:
Pell. És impermeable a la majoria dels bacteris. La capa de queratina juga un
paper molt important.
L'acidesa de les secrecions de les glàndules sudorípares i sebàcies són molteficaces
contra els fongs. També es segreguen àcids grassos amb efecte bactericida i
bacteriostàtic. El fet que la pell sigui un sistema tant eficaç explica que la majoria
de les infeccions es produexin a nivell de la nasofaringe, els budells, els pulmons o
el tracte genitourinari.
Mucoses. Les dels tractes respiratoris tenen cil—lis que generen un corrent continu
de mucus que va cap a lafaringe on, carregat de partícules i gèrmens és deglutit.
La secreció de substàncies bactericides i bacteriostàtiques a la mucosa respiratòria i
digestiva és important (lisozima, lactoperoxidasa). Al tub digestiu la secreció àcida
de l'estómac evita la proliferació de bacteris. El baix pH actua igualment a la vagina
i a les vies urinàries. La lisozima és un component important de la majoria de lessecrecions i actua degradant la paret de peptidoglicà dels bacteris.
La flora comensal o simbiont de la pell, mucoses, l'intestí, etc, evita la instal—lació
de possibles agents patògens per un procés de competència.

2.2. Local interna. Quan les anteriors no basten els teixits infectats responen amb una intensa
activitat fagocitària i inflamatòria.
a) Activitat fagocitària:
Intervenenalguns tipus de glòbuls blancs anomenats fagòcits: alguns leucòcits
polimorfonucleats (neutròfils) i els monòcits/macròfags. Aquestes cèl—lules
reconeixen uns receptors dels microorganismes patògens (quimiotactisme) i
posteriorment els engloben, destruint-los al seu interior.
Els leucòcits neutròfils de la sang tenen una resposta quimiotàctica fagocitant les
partícules estranyes. Els macròfags...