Inocencia

Nota bibliogràfica:

Va néixer a Vic, ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un advocat, va ser la gran de quatre germans, va viure en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les.
Es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat (actualment Universitat deBarcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica.
L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (Abril de 1999). Els primers anys els va dedicar a la família i les seves filles.
Va ser traductora i traduïa textos del llatí i del grec al català. Va treballar amb diferents gèneres de l'escriptura com ara la poesia, la narrativa i la crítica literària.Col·laborà amb diferents publicacions com; Canigó, el Pont, Reduccions i 9 País de Figueres, on també va exercir l'ensenyament.
De les seves obres destaquen: Memòries d'un pagès de segle XVIII 1978 Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, Les Closes 1979 pel qual va rebre el premi Josep Plà l'any 1978, Sandàlies d'escuma 1985 llibre pel qual va rebre el premi Lletra d'or l'any 1985, Columnesd'hores que és un recull de la seva obra poètica des de 1965 a 1990 i El Violí d'Auschwitz 1994.
Ha rebut també un seguit d'importants premis:
• Josep Pla 1978, per l'obra Les Closes
• Lletra d'Or 1985 per l'obra Sandàlies d'escuma
• Nacional de la Crítica 1985 per l'obra Sandàlies d'escuma
• Guardó-homenatge de l'Instituto Italiano di Cultura i Edicions Destino, 1989 perl'obra Paisatge amb poetes
• Prudenci Bertrana 1994 per l'obra El violí d'Auschwitz
• Octavi Pellissa de l'Editorial Empúries a projectes d'obres narratives pel recull de contes Nit de 1911
• Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya






















Resum de l’argument:

El llibre ens explica la vida d'un violer jueu al camp de concentraciónazi d'Auschwitz, i ens parla de les seves condicions precàries de vida, fins que un dia en un dels concerts que celebraven els caps dels diferents camps, i en el que el Daniel, el violer, va assistir, un dels violins sonava malament, i quan els caps ja volien matar al violinista per que deien que feia sonar malament l'instrument, el Daniel digué que el problema no era el violinista, era que unapetita esquerda a la part inferior del violí, fou aleshores quan el “Capo” s'adonà que el Daniel era un violer que n'entenia molt de violins i l'obligaren a construir un violí que tingui un so perfecte (com un Stradivarius, digué el Capo) però ell no es pot imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec que li han obligat a fer.
Al cap de molts dies, molt esforç i molt patiment,l'acabà dins del termini de temps màxim que tenia per construir-lo, que val a dir que ell desconeixia. Només coneixien el metge del camp i Sauckel que com si d'una simple juguesca es tractés, s'apostaren una caixa de vins de Borgonya. Si en Daniel se'n surt, guanya Sauckel i en el cas contrari, guanya el metge i conseqüentment, perdrà la vida Daniel.
Quan el tingué acabat, és va celebrar un concertper veure si l'instrument complia els requisits, en el que el violinista i el violoncel·lista, van actuar de meravella interpretant la Follia d'Arcangelo Correlli. La gent del públic els va llençar unes quantes monedes com a premi per l'actuació que estaven fent. Un dels espectadors era una policia de la Wermacht, el violinista digué que li sonava i que pot ser era un músic famós, però quan tothomhavia acabat de llançar monedes, la noia, els donà un bitllet que quan van obrir-lo per a veure de quant era, van poder apreciar que hi havia una nota a dins que deia: [p.111, Et trauré d'aquí]
Quan desprès d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell...