institucions grecia

INSTITUCIONS DE LA CIUTAT GREGA.
MONARQUIA: El rei era el cap suprem de l’estat primitiu, basat en una societat tribal. Exercia de sacerdot suprem i administrava la justícia. A partir del segle x aC i fins al viii aC, la monarquia va començar a desmembrar-se en benefici de l’aristocràcia.
ARISTOCRACIA: A la aristocràcia els principals magistrats eren 9 arconts , que formaven un cos de 10 ambel secretari. Els arconts principals eren :
- El arcont cap o epònim: era el cap visible de l'Estat Amb funcions executives dins de la vida civil de la ciutat , era la màxima autoritat llevat que s'estigués en guerra o situació extraordinària . Presidia i organitzava les grans dionisíaques i tenia
alguns deures judicials : li competeixen els processos judicials .
- El arcont rei ( basileus ):era el principal funcionari religiós de l'estat i judicialment entenia en causes de caràcter religiós .
- El arcont polemarco : ja no era cap militar , sinó que entenia en les causes judicials dels no ciutadans . El polemarco organitza les cerimònies cíviques en relació amb l'exèrcit .
- Els 6 arconts tesmótetas : s'encarregaven de funcions judicials i legals . Eren els magistrats encarregatsde transcriure i custodiar les sentències emeses pels jutges . Els sis tesmotetas ( o dipositaris de les institucions ) instrueixen la resta de les causes i plets . Al segle IV revisen i coordinen anualment el conjunt del legislat
El consell areòpag tenia la missió de controlar la ciutat, vigilar els magistrats i protegir la constitució social i política
En finalitzar l’etapa aristocràtica lesfuncions del consell de areòpag van quedar ratllades per la creació d’un nou òrgan de govern anomenat bulé.
TIRANIA: Les tiranies són el règim polític exercit per l'autoritarisme d'un sol individu, i en general es considerava a l'antiga Grècia de caràcter il·legítim. El tirà accedia al poder com a resultat d'una acció de força que interrompia l'ordre establert.
El tirà era un cabdill d’origennoble, privat dels seus privilegis aconseguí amb l’ajut del poble (camperols, artesans, comerciants) el poder de la força. L’objectiu era trencar amb la noblesa el terratinent.
Els principals càrrecs eren en mans dels seus amics o familiar.
Pisístant va ser un personatge important.
DEMOCRACIA A la democràcia hi varien varies institucions al voltant del segle V.
L’ekklesía( assemblea) : LaEkklesía o Assemblea era la institució política més important.L'Assemblea es reunia cada 10 dies a la Pnix, el recinte de les assemblees populars. Estava presidida pels pritanos L'Assemblea era sobirana i tenia totes les atribucions:
- Legislatives: estableixen lleis prèviament examinades pel consell.
- Executives: discuteixen els tractats, fixin els impostos als aliats i als vençuts etc.
IPER ULTIM LES JUDICIALS QUE trien i controlen als alts funcionaris, reben acusacions que després eren enviades a l'Heliea , decideixen l'ostracisme o exili de algun polític considerat perillós etc.
-El Consell o Boulé constava de 400 membres, però Clístenes va assignar 50 consellers per any a cada tribu política i va elevar el seu nombre a 500. Estava formada per ciutadans majors de 30 anys quepassaven examen (dokimasta) davant el Consell sortint i designats per sorteig, 50 per cada tribu.
Les seves funcions eren:
- Seleccionar els assumptes i resolucions que s'havien de sotmetre a l'Assemblea.
- Dirigir les finances públiques.
- Rebien als ambaixadors estrangers.
- Ratificaven els tractats i aliances.
- Entenien jurídicament en les acusacions fetes contra els funcionarisEls arconts : eren els nou magistrats que ja hi havia durant l’aristocràcia. L’arcont rei , l’arcont epònim, l’arcont polemac i els arconts menors.
I PER ULTIM Els estrategs: Eren elegits anualment per l'Assemblea i dirigien l'exèrcit, l'armada i les negociacions amb els països estrangers
FORMES DE GOVERN D’ESPARTA
DOS REIS / DIARQUIA :La diarquía s'explica com un compromís entre els dos...