Instrumentos

El llaüt és un instrument de corda premuda, l'origen de la qual es remunta a l'Edat Mitjana i la seva introducció a Europa es va donar per mitjà de l'Espanya islàmica (Al Àndalus). Va ser moltutilitzat entre els segles XIV i XVIII, i també va ressorgir al segle XX.
La Tiorba és un instrument musical de corda pertanyent a la família dels llaüts molt utilitzat durant els segles XVIi XVII com baix. Més llarga que el llaüt convencional, el que distingeix la tiorba és un segon pal de cordes greus conegudes com diapasons. Popular durant els segles XVII i començaments delXVIII com a solista i com a instrument molt adequat per acompanyar el cant, la tiorba segueix emprant-se en l'actualitat en la interpretació de música barroca.
El clavecí o clavicèmbal és uninstrument musical de teclat de cordes polsades. La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com a virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblements'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.
L'origen del clavicèmbal, tot i que poc clar, es pot situar cap a finals de l'edat mitjana.
La viola d'arc o viola dagamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics compolifònics al Renaixement.
El sacabutx,[1] és un instrument de vent del període renaixentista i barroc, és avantpassat del modern trombó de vares, deriva de la família medieval de les trompetes.Originari de l'Edat Mitjana, la primera referència a l'instrument data de 1468, en les noces de Carlos el Valent i Margarida de York en Bruixes, durant la qual va ser utilitzada una trompettesaicqueboute. El moviment del tub permet interpretar tota l'escala cromàtica, per la qual cosa en la seva època va ser considerat l'instrument només de boca més perfeccionat i complet