integracio social

UNITAT DIDÀCTICA 3. SUPORTS I

Curs: 2010-2011

AJUDES

TÈCNIQUE S

NUCLI D’ACTIVITAT 1. SUPORTS O AJUDES BÀSIQUES
NUCLI D’ACTIVITAT 2. AJUDES MECÀNIQUES SENZILLES
NUCLI D’ACTIVITAT 3. AJUDES ELECTRÒNIQUES COMPLEXES
(L’ORDINADOR)

N.A. 1.Plafons de comunicació i altres ajudes senzilles.

N.A. 2. Ajudes tècniques electròniques.
2.1. La parla electrònica.
2.2. Comunicadorselectrònics.

N.A. 3. L’ordinador.
3.1. Adaptació de l’ús d’ordinadors.
A) Dispositius d’entrada a l’ordinador.
B) Dispositius d’eixida de l’ordinador.

Unitat didàctica 3. Suports i ajudes tècniques.
N.A. 1. Plafons de comunicació i altres ajudes tècniques.
N.A. 2. Ajudes tècniques electròniques.
N.A. 3. L’ordinador.

Crèdit 5. Pautes Bàsiques i Sistemes Alternatius de Comunicació.Professora: Cristina Cardona.
-2-

Curs: 2010-2011

SUPORTS I AJUDES TÈCNIQUES.
Es defineix com una ajuda tècnica per a la comunicació tot instrument mecànic o electrònic dissenyat
perquè la persona pugui comunicar-se millor, ja sigui augmentant o bé suplint la seva parla oral.
Aquests instruments poden ser molt simples i econòmics o poden ser altament sofisticats i cars.

N.A. 1. Plafons decomunicació i altres ajudes senzilles.
Amb les ajudes senzilles es pot establir un bon inici de la comunicació per a moltes persones i inclús
per a aquelles persones que utilitzen alta tecnologia, poden necessitar ajudes tècniques molt simples
en determinats moments de la seva vida. Per exemple, per comentar alguna cosa en la platja pot ser
més adequat un plafó de comunicació que una ajudatècnica electrònica, donat que la humitat i la
pols podria fer-la malbé.

Son ajudes tècniques senzilles les que consisteixen en superfícies on es situen els signes gràfics.
Aquestes superfícies solen ser de fusta, metacril·lat, cartró, plàstic... Es situen enfront de la persona
que els ha d’utilitzar per tal que puguin indicar els signes que s’han col·locat. La posició dels plafons
ha devariar, segons cada cas, en funció de almenys dos factors: que la persona que els utilitza pugui
indicar còmodament els signes i que l’interlocutor pugui veure els signes que l’usuari va indicant.

Els signes es poden indicar directament assenyalant-los amb la mà, el peu, amb la mirada o amb
qualsevol part del cos, o també amb ajudes per a la indicació, com el licorni o l’indicador lluminós.
Tambées pot accedir mitjançant un sistema codificat. En aquest cas, es marca cada signe amb un
codi de números o colors, o qualsevol combinació d’aquests. La persona assenyalarà directament
amb la mirada per tal de remetre a l’interlocutor cada signe en particular. També es pot accedir al
plafó de comunicació per un procediment d’exploració dependent, que consisteix en què
l’interlocutor vaassenyalant els signes fins que l’usuari indica amb un gest quin símbol vol expressar.

Quan l’usuari utilitza la mirada per assenyalar, sol col·locar-se el plafó en vertical. En aquest cas, es
diu ETRAN i acostuma a ser material transparent amb un forat central per tal que l’interlocutor pugui
tenir un millor contacte visual i físic am l’usuari.
Unitat didàctica 3. Suports i ajudes tècniques.N.A. 1. Plafons de comunicació i altres ajudes tècniques.
N.A. 2. Ajudes tècniques electròniques.
N.A. 3. L’ordinador.

Crèdit 5. Pautes Bàsiques i Sistemes Alternatius de Comunicació.
Professora: Cristina Cardona.
-3-

Curs: 2010-2011

A més dels plafons clàssics, existeixen múltiples solucions adaptades a les necessitats de cada
persona per a l’ús de signes en situacions molt diverses,que poden ser en forma de carpetes amb
fulls col·leccionables, llibrets de tamany reduït, murals...
Generalment, es necessitaran la combinació de diferents ajudes tècniques, donat que cada una
d’elles ens pot ser útil en un context determinat.

L’ús de plafons de comunicació no electrònics pot requerir una mica més d’esforç per part dels dos
interlocutors, i té les seves limitacions, com...