Integrador Social

© Universitat Oberta de Catalunya

137

Referències bibliogràfiques

4. Referències bibliogràfiques

A continuació es donen unes indicacions generals per a distribuir la informació en les entrades bibliogràfiques. Cal tenir en compte que aquestes
normes no es poden aplicar de manera sistemàtica, perquè pot passar que el
fet de voler-les seguir al peu de la lletra en tots els casosprovoqui incoherències en la puntuació o faltes de sintaxi, com en el cas de fonts o referències
dins el text o de lectures que es comenten o es recomanen en una explicació
(per exemple, els textos B o C que hi ha en els materials didàctics). En
aquests casos no pot ser «obligatori» seguir l’ordre establert, suprimir parèntesis, etc., sinó que és prioritari que l’estructura resulti lògica ientenedora.

4.1. Indicacions generals
L’estructura general d’una referència bibliogràfica es compon d’una sèrie
d’elements que identifiquen l’obra que es vol citar. La disposició d’aquests
elements i la forma que prenen han de ser homogènies, per la qual cosa en
aquest apartat es recullen diverses orientacions que s’han de tenir en compte
a l’hora d’elaborar les referències bibliogràfiques.4.1.1. Elements d’una citació
Autors
•

Quan hi ha més d’un autor o autora, s’han de separar els noms amb un
punt i coma i prescindir de la conjunció copulativa i. D’altra banda,
d’acord amb els criteris de formació d’abreviatures, entre les inicials del
nom compost hi ha d’haver un espai.
Ausubel, David P.; Sullivan, Edmund V. [o Ausubel, D. P.; Sullivan, E. V.]
[i no Ausubel, David P. iSullivan, Edmund V. ni Ausubel, D.P.; Sullivan, E.V.]

•

Si hi ha els noms dels autors sencers, s’han de deixar sencers, sempre que
no hi hagi falta de coherència en una mateixa llista; és a dir, si n’arriben
de sencers i d’abreujats, s’han d’abreujar tots o buscar els abreujats i completar-los.
Vilar, Pierre [i no Vilar, P.]

•

La inversió cognom + nom es fa quan es tracta d’una llistade bibliografia i només al començament de l’entrada bibliogràfica (1), ja que és
útil per a fer l’ordenació alfabètica. Però no cal fer-la si dins la referència
es repeteix el nom de l’autor o se’n citen d’altres ni quan la referència és,

Diversos autors
Per a fer referència a l’autoria
d’una obra col·lectiva sense
esmentar els noms dels autors,
l’expressió que hi correspon és
Diversosautors i no les abreviatures VV.AA. ni AA.VV.

© Universitat Oberta de Catalunya

138

Referències bibliogràfiques

per exemple, el peu d’una citació textual (2) o una lectura que es recomana de manera redactada (3). Tampoc no cal invertir el nom i el cognom
quan la llista de bibliografia es fa seguint un criteri que no és l’ordre alfabètic.
(1)

(2)

«El nen ha de poder aprendre, hade ser capaç d’imitar.»
James M. Baldwin (1902), Social and ethical interpretations in mental development, Nova York, Macmillan.

(3)

•

Termes, J. (1986). «De la revolució de setembre a la fi...». A: P. Vilar (ed.).
Història de Catalunya...

Per a més informació, vegeu el Manual d’estil de J. M. Mestres.

Quan l’autor citat és l’editor, compilador, coordinador, director, etc. del’obra (responsabilitat secundària), a continuació del nom es posa l’abreviatura corresponent amb minúscula i entre parèntesis.
Costa, Joan; Nogué, Neus (coordinadors) (1998). Curs de correcció de textos orals i
escrits. Pràctiques autocorrectives. Vic: Eumo / Generalitat de Catalunya, Direcció
General de Política Lingüística.

•

Quan se cita un autor o autora dues o més vegades seguides o quancal
repetir-ne el nom en la mateixa referència, s’ha de tornar a escriure el
nom complet i no es fa servir el sistema del guió llarg (—) ni del guió extrallarg (——).

•

Pel que fa als materials didàctics, en el text principal (caixa A) no s’han de
destacar amb negreta (o semibold) els noms dels autors citats en fonts,
peus de figura o entrades bibliogràfiques (completes o no). En els...