Intel·Ligències Múltiples

1. Introducció
Per tal de realitzar aquest treball partirem del article “Infants més Intel·ligents?” De Miquel Àngel Alabart. El qual parla sobre les Intel·ligències Múltiples.
L’estudi de la intel·ligència té nombroses vessants; una d’aquestes és la que té com a objectiu descriure l’estructura d’aquest atribut psicològic, que és el principal responsable de les diferències individuals en elrendiment cognitiu.
Des dels treballs dels pioners F. J. Galton, A. Binet, Ch. Spearman o L. L. Thurstone, s’han desenvolupat un seguit de models i teories que han d¡girat entorn d’una dicotomia: la intel·ligència té una estructura unitària o bé una estructura múltiple? Aquest debat ha estat obert durant tot un segle, i només recentment sembla que hi ha un acostament entre ambdues postures.Aquest acostament proposa combinar la idea d’una intel·ligència complexa organitzada jeràrquicament, diversificada entre els seus nivells primaris, amb una única capacitat en el nivell superior, coneguda com intel·ligència general o factor “g”. Aquesta proposta sistematitzada per J. B. Carroll el 1993, sembla haver satisfet la majoria d’investigadors moderns i ha rebut el suport gairebé unànime delsespecialistes (Andrés Pueyo i Colom, 1998)
Però tot i aquest acord segueixen existint models alternatius: un dels models que segueix defensant una estructura múltiple de la intel·ligència és el de Howard Gardner, i es denomina Teoria de les intel·ligències múltiples (IM). Aquest autor està d’acord amb un model que considera la intel·ligència de forma jeràrquica i unitària, ni tampoc amb lesimplicacions que té aquest model quan vol mesurar la intel·ligència, especialment amb els tests de QI.
La teoria IM va ser proposada el 1983, i en els últims anys ha anat adquirint rellevància, sobretot en l’àmbit educatiu i escolar.

2. COMENTARI del ARTICLE
Amb la força adquirida en els anys setanta per la psicologia cognitiva, comença a qüestionar-se la concepció sobre la intel·ligència i laseva naturalesa, apartant-se de l'anàlisi factorial com a producte de les mesures psicomètriques. Quatre són els autors que destaquen en la seva contribució per al millorament del potencial humà. Reuven Feuerstein qui basat a l'escola de Vygotsky postula la teoria de la modificabilitat cognitiva estructural i acció mediadora sobre l'individu. Howard Gardner amb la seva teoria de lesintel·ligències múltiples; Robert Sternberg qui ofereix un model integratiu entre la intel·ligència i el pensament en el seu context social; i els autors Daniel Goleman i Antonio Damasio en sostenir que les emocions jugarien un paper preponderant sobre les habilitats cognitives, per aconseguir l'èxit en la societat actual.
Els fonaments psicopedagògics en que es basa l’aprenentatge per les competències i lesaplicacions didàctiques de la teoria de les IM de Howard Gardner s’inspiren en els mateixos plantejaments socioconstrurctivistes de Piaget, Vigotsky, Dewey, Montessori i Decrloly, entre d’altres. Aquets models estimulen l’alumnat a aprendre mitjançant les interaccions amb el món físic i social. La pràctica educativa es fa mitjançant projectes que recullen activitats de la vida real i plantegen al’alumnat diferents tasques i les aplicacions didàctiques de problemes en un context d’aprenetatge. Les competències bàsiques i les aplicacions didàctiques de les Intel·ligències Múltiples es caracteritzen per la seva significativitat.
Dins del cor de la psicologia, la teoria de les intel·ligències múltiples ha generat polèmica, especialment amb algunes de les intel·ligències queaquesta teoria proposa, ja que, mentre que la intel·ligència lingüística, la logicomatemàtica i l’espacial són fàcilment assumibles, hi ha més resistència a considerar la intel·ligència cinestèsicacorporal, la musical o la interpersonal, que s’ajusten més a un concepte de talent o habilitat que al d’intel·ligència.
En general s’accepta més la consideració que els directors d’orquestra o els...